Després de quinze mesos d’actes, que han convertit el Mil·lenari de Montserrat en un esdeveniment multitudinari obert a tothom qui hi ha volgut participar i que ha transcendit Catalunya, arribant fins a ciutats com Roma, París i Brussel·les, les celebracions del Mil·lenari de Montserrat han arribat al seu final allà on van començar el passat 7 de setembre de 2024, a la basílica de Santa Maria de Montserrat.
Les celebracions han acabat amb les II Vespres de la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria i el Te Deum del Mil·lenari.
La cloenda s’ha fet amb la celebració d’un acte litúrgic que representa perfectament el que ha estat, és i serà l’Abadia de Montserrat. Les vespres, que formen part de la Litúrgia de les Hores, s’han celebrat com és tradicional a Montserrat: cantades per la comunitat benedictina amb l’acompanyament de l’Escolania de Montserrat i la Schola Cantorum.
Posteriorment, el P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, ha pres la paraula en la prèvia del Te Deum que estava a punt de començar. En les seves paraules, plenes de gratitud cap a tothom qui ha fet possible el Mil·lenari, l’abat ha valorat aquests quinze mesos d’actes: “En un mon complicat i difícil, volíem ser positius i fer coses. Confiar. Dir a més que un monestir cristià i benedictí pot encarar-se al present i continuar parlant perquè el mon l’entengui. Parlar de Déu, parlar de Jesucrist i de l’Evangeli, de l’amor de Santa Maria de Montserrat pel seu poble, de Sant Benet pels seus fills, parlar de la tradició, de la nostra i de la de tantes entitats que ens han compartit la seva, combinant identitat i innovació. Els resultats són sobre la taula.”
Seguidament, ha arribat el moment del Te Deum del Mil·lenari, un himne d’agraïment a Déu que l’abadia va encarregar al mestre Josep Ollé amb la voluntat que trobés una versió montserratina. Format al conservatori de Tortosa i a l’ESMUC, és considerat un dels compositors més destacats en l’àmbit coral.
Escenificant un agraïment conjunt, la interpretació ha comptat amb un conglomerat musical extens i destacat. Sota la direcció de Xavier Puig, hi han participat l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Català, la soprano Elionor Martínez, el tenor Ferran Mitjans, l’organista Joan Seguí i, com no podia ser d’altra manera, l’Escolania de Montserrat i la Schola Cantorum de l’Escolania.
Aquest conjunt musical ha volgut transmetre l’alegria i la significació del moment al llarg dels sis moviments en què el compositor ha distribuït el Te Deum. Aquesta acció de gràcies, que ha esdevingut coral juntament amb tots els assistents a la basílica en una acció de gràcies conjunta, el compositor ha volgut dedicar-lo a la Mare de Déu de Montserrat, a la comunitat benedictina i a tothom qui ha trobat acolliment a Montserrat.
Tan bon punt ha finalitzat el Te Deum, la solemnitat del moment s’ha traslladat a l’exterior de la basílica. En aquest moment, 24 focus han il·luminat el cel construint un ventall que s’ha fet visible més enllà dels dominis de la muntanya, alhora que un far projectava un feix de llum rotatori sobre la Serralada de Collserola i en la vertical de la Basílica de la Sagrada Família, on està a punt d’enlairar-se la torre de Jesucrist. Ha estat una unió de llum des del cel al temple expiatori que va imaginar Antoni Gaudí, passant per la Mare de Déu de Montserrat.
Simultàniament, sobre la pedra de la muntanya i mitjançant projectors en direcció a diferents parets de Montserrat, s’hi han anat construint els elements que formen part del lema del Mil·lenari. D’aquesta manera, la comunitat benedictina de Montserrat ha volgut que el lema «Ora, Lege, Labora, Rege te Ipsum, In Communitate» quedi en el record d’aquest Mil·lenari i manifesti uns valors als quals tot ésser humà que vulgui reeixir s’hi pugui agafar, com a mínim, durant els pròxims mil anys.
El Mil·lenari de Montserrat en xifres globals
La concepció inicial del Mil·lenari de Montserrat, tal com es va exposar en la seva presentació el 26 d’abril de 2024, volia transcendir la frontera de la muntanya fent-ne partícip tota la societat amb la voluntat de fer bona l’equivalència de mil anys, mil actes.
Un cop tancats quinze mesos de celebracions, les dades exposen que aquesta voluntat no només s’ha complert, sinó que s’ha superat. El Mil·lenari tanca amb un total de 1.235 activitats entre actes organitzats directament per la mateixa abadia i actes promoguts per entitats que hi han volgut col·laborar, abraçant àmbits com el religiós, el cultural, l’acadèmic, el professional, l’associatiu, el solidari i el musical, entre altres. El nombre d’actes s’ha traduït també en una participació directa d’unes 620.000 persones que no s’han volgut perdre els actes de celebració d’aquests mil anys d’història benedictina a Montserrat i que han ajudat a conformar la transversalitat global de les celebracions.
Aquesta transversalitat també es pot considerar geogràfica, especialment per la participació de persones i entitats provinents d’arreu del territori català, resseguint el país de nord a sud i d’est a oest. A més s’hi han afegit exposicions a dues capitals europees tan cabdals com Brussel·les, París i Roma. En aquesta tercera ciutat també s’hi va portar la música montserratina i es va arribar fins a la Ciutat del Vaticà, amb la salutació de l’abat Gasch i Hurios al Sant Pare Lleó XIV.
El missatge ha arribat arreu també a través dels canals de comunicació. El canal de Youtube de l’Abadia, a través del qual es retransmeten els actes litúrgics del monestir i també molts dels actes i concerts que s’han dut a terme al llarg de l’any, ha assolit gairebé 1,6 milions de visualitzacions, unes xifres que es veuen amplificades en el cas de les xarxes socials, on els diferents canals de l’Abadia de Montserrat (present a Facebook, Instagram, Threads, TikTok i X) han rebut més de 14 milions de visualitzacions.
D’aquesta manera, l’Abadia de Montserrat clou les celebracions dels seus primers mil anys i ho vol fer donant les gràcies especialment a totes les persones, entitats i institucions que han format part del Mil·lenari, fos presencialment o des de la llunyania, i permetent que les celebracions anessin molt més enllà del santuari.
