L’any 1964 un petit equip de professionals de la psiquiatria, amb preocupació cristiana explícita i encapçalats pel jesuïta Jordi Font i Rodón, amb dos col·legues més (Antoni Bobé i Ramon Ferreró), van impulsar el Centre mèdic-psicològic de la Fundació Vidal i Barraquer amb una expressa voluntat de treball eclesial. Des del principi, religiosos i membres del clergat diocesà van acudir als serveis del Centre, que inicialment va residir als locals de la Germandat de Sant Cosme i Sant Damià i, posteriorment al carrer de Rivadeneyra, al costat d’altres serveis eclesials de l’arquebisbat de Barcelona.

En paral·lel i amb una relació immediata amb el Centre, va anar prenent cos una Escola de Psicologia religiosa, que oferia un diploma després de dos cursos amb classes teòriques i pràctiques, i també un Grup d’investigació. Al llarg dels anys, la Fundació Vidal i Barraquer —amb seu al carrer de Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona i integrada a la Universitat Ramon Llull des de l’any 2000— presta serveis al conjunt de la població amb una unitat especialitzada d’atenció a religiosos on s’ofereix, d’una banda, estudi de candidats a ingressar en un orde religiós o al sacerdoci, per tal de valorar la seva motivació i funcionament psíquic i, de l’altra, atenció a religiosos i preveres que presentin una problemàtica en salut mental. Amb el temps, ha sumat al camp de l’assistència, el de la docència i la recerca.

El jesuïta Jordi Font i Rodón, que va morir el 2024 als 99 anys, ha deixat un llegat d’un gran valor tant a nivell acadèmic com assistencial. Va ser precursor a casa nostra d’una tasca que s’ha demostrat més necessària que mai, perquè com ell mateix ens deia en una entrevista del 2014 (p. 24), “la vida espiritual i religiosa està vehiculada per la vida psicològica”, i per tant, cal estar-hi molt amatents.