La Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de la Universitat Ramon Llull organitza els dies 28, 29 i 30 de gener de 2026 el III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, una cita acadèmica que reunirà experts d’arreu del món per reflexionar sobre els reptes actuals que afecten aquest dret fonamental.

En un context marcat per conflictes armats, polarització política i vulneracions creixents de drets humans, el Congrés vol analitzar els estàndards internacionals, compartir bones pràctiques i aportar propostes concretes per a la protecció efectiva de la llibertat religiosa i de consciència, tant a escala global com local.

Per conèixer millor els objectius i el contingut d’aquesta tercera edició, aquest dimarts 21 de gener el programa El matí de Ràdio Estel ha entrevistat Pilar Baradat, membre de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, que participa activament en el Congrés i en la seva organització.

Aquest és el tercer Congrés que organitzeu. Quin és l’objectiu principal d’aquesta edició?

Aquest any ens trobem en un context internacional especialment complex, amb un augment dels conflictes bèl·lics i de les tensions socials i polítiques. Tot això té un impacte directe sobre la llibertat religiosa i de consciència. El que volem és abordar aquests reptes globals, compartir diferents punts de vista i experiències, i analitzar contextos diversos que ens ajudin a protegir millor aquest dret fonamental.

Quan parlem de llibertat religiosa i de consciència, sovint pensem només en les grans religions. Però el concepte és molt més ampli. Què inclou aquest dret?

La llibertat religiosa i de consciència defensa, essencialment, que cada persona és lliure de creure, de no creure o de canviar de creences lliurement. Això inclou totes les confessions religioses, tant les majoritàries com les minoritàries, però també el dret a no adscriure’s a cap religió o creença concreta. És un dret que protegeix la diversitat, però sobretot la llibertat individual, i que fa possible la convivència en societats plurals i cohesionades.

El programa del Congrés és molt ampli i ambiciós. Quin perfil tenen els ponents i participants?

Busquem la diversitat. Hi haurà una presència important del món acadèmic —professorat universitari, investigadors i estudiants de doctorat d’arreu del món—, però també participants provinents d’institucions no universitàries, com comunitats religioses, associacions i entitats socials. Ens presentaran bones pràctiques orientades a la protecció efectiva de la llibertat religiosa i de consciència. Els temes seran molt diversos: des del diàleg interreligiós fins a l’anàlisi de contextos polítics concrets. Per exemple, el dijous 29 de gener comptarem amb aportacions provinents de l’Iran, que ens ajudaran a entendre realitats molt diferents de la nostra.

La llibertat religiosa no s’aconsegueix de manera individual ni aïllada

Entre els ponents destaca el cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat. Quin valor aporta una figura com la seva al Congrés?

La presència del cardenal Cristóbal López és especialment rellevant perquè la seva experiència pastoral en un context majoritàriament musulmà aporta una visió molt rica sobre el diàleg interreligiós i la convivència entre confessions. És un testimoni viu de com la llibertat religiosa es construeix des del respecte mutu i el diàleg quotidià.

Precisament, el diàleg interreligiós és un dels eixos centrals del Congrés?

Sí, sens dubte. La llibertat religiosa no s’aconsegueix de manera individual ni aïllada. Només és possible si som capaços de conviure plegats, de reconèixer-nos en la diferència i de dialogar. El diàleg interreligiós és una eina imprescindible per prevenir conflictes i construir societats més justes i pacífiques.

Una part del programa se centra en qüestions molt actuals, com la relació entre política i religió. Per què heu volgut posar-hi el focus?

Vivim un moment en què determinats corrents polítics, com l’extrema dreta, influeixen en molts àmbits de la vida social, també en la manera com s’utilitza o es manipula el fet religiós. Ens interessa observar i analitzar aquesta relació per entendre com pot afectar la llibertat religiosa i de consciència, i per detectar riscos, però també possibles vies de resposta.

Està obert a tothom: acadèmics, estudiants, membres de comunitats religioses i ciutadans interessats en la temàtica

El Congrés també dedica espai a l’educació i a la diversitat a les aules. Quin paper hi té aquest àmbit?

L’educació és clau. Comptarem amb professionals d’escoles catalanes i també amb experiències internacionals que treballen la diversitat religiosa a l’aula. Les propostes són molt diverses i van des de projectes de diàleg interreligiós fins a iniciatives que exploren el silenci i la reflexió com a camins de trobada i respecte mutu.

El Congrés se celebra a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Com s’hi pot participar?

Està obert a tothom: acadèmics, estudiants, membres de comunitats religioses i ciutadans interessats en la temàtica. La inscripció es pot fer a través del formulari disponible al web del Congrés, o bé contactant amb nosaltres per correu electrònic. Efectivament, totes les sessions tindran lloc a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

Vull acabar recordant que la llibertat religiosa i de consciència no és un dret garantit. És un dret que cal treballar constantment, tant des de l’àmbit global com des del local. Només amb compromís, diàleg i responsabilitat compartida podrem protegir-lo i fer-lo efectiu per a tothom.