Hi ha paraules que porten un silenci dens, i dol n’és una. Quan la pronunciem, la veu s’abaixa i apareix la pausa. El dol és el lloc on la vida es despulla, on estimar i perdre es troben cara a cara. És el dolor de l’absència i del buit que deixa la mort d’algú estimat.

El psiquiatre Murray Parkes deia que “el dolor del dol forma part de la vida exactament igual que l’alegria de l’amor; és el preu que paguem per estimar”. El dol és inseparable de l’amor, perquè allò que ens fa patir és el mateix que ens ha donat vida.

Aprendre a viure amb el dol és aprendre a viure amb amor. Amb una ferida que, sense deixar de fer mal del tot, esdevé lloc de memòria, de fe i, fins i tot, d’esperança.