Aquest cap de setmana, més de 6.000 pelegrins de prop d’un centenar de països s’han desplaçat fins a la Ciutat Eterna amb motiu d’aquest esdeveniment jubilar. D’aquests, 4.000 eren diaques permanents amb les seves famílies. Del nostre país hi han participat unes 350 persones, entre elles tres diaques que van ser ordenats a la basílica de Sant Pere el diumenge 23, dia en què el Jubileu dels diaques va culminar amb la missa. Els dies previs a Roma van transcórrer entre trobades i catequesis en més d’una dotzena d’esglésies de la ciutat, esdeveniments que els diaques van poder viure en companyia de les seves famílies. Dissabte 22 van travessar la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, van participar en una trobada organitzada pel Dicasteri per al Clergat i en una vetlla de pregària a l’Aula Pau VI.
Segurament, a Francesc li hauria agradat rebre’ls a Sant Pere, com va fer el 29 de maig del 2016 amb motiu del Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, quan els diaques també van tenir la seva trobada jubilar amb el Papa.
El document final del Sínode, que cal recordar que forma part del Magisteri de Francesc, reconeix que “el ministeri diaconal continua sent desconegut per a molts cristians, també perquè, encara que va ser restaurat pel Vaticà II a l’Església llatina com un grau propi i permanent, encara no ha estat acceptat en totes les àrees geogràfiques”. Aquest text anima les Esglésies locals a promoure el diaconat “reconeixent en aquest ministeri un factor preciós per a la maduració d’una Església servidora en el seguiment del Senyor Jesús, que es va fer servidor de tots”.
Precisament, al voltant del servei desinteressat, el perdó i la comunió va girar l’homilia que Francesc va preparar des de l’hospital Gemelli per a aquests diaques. La missa va ser presidida pel proprefecte del Dicasteri per a l’Evangelització i organitzador del Jubileu de 2025, monsenyor Rino Fisichella.
“L’anunci del perdó és una tasca essencial del diaca”, els escriu Francesc inspirant-se en la lectura evangèlica que parla de perdonar i estimar els enemics. Per això, demana als diaques que siguin capaços també ells de saber perdonar i demanar perdó. Perquè, un món “on per als adversaris només hi ha odi és un món sense esperança, sense futur, destinat a ser esquinçat per les guerres, divisions i venjances sense fi, com, malauradament, veiem també avui”.
El Papa els diu en aquest text que cal perdonar per preparar un futur d’harmonia on tothom se senti segur. Mentrestant, el diaca està cridat a acudir a les perifèries per servir aquells que estan ferits en l’ànima i oferir-los reconciliació i ajuda, seguint les passes de Jesús, “model de tota diaconia”. D’aquesta manera, es convertiran en “un pont que uneixi l’altar amb el carrer”, els assegura el Sant Pare.
Una dimensió essencial de l’ésser del diaca és la del servei, portant als altres “el bon perfum de l’amistat” de qui fa el bé sense esperar res a canvi, escriu Francesc. Aquesta gratuïtat és font de comunió. “Donar sense demanar res a canvi uneix, crea vincles, perquè expressa i alimenta un estar junts que no té més finalitat que el do de si mateix i el bé de les persones”, assegura el Papa, el qual evoca l’exemple de sant Llorenç, patró dels diaques. “Quan els seus acusadors li van demanar que lliurés els tresors de l’Església, els va mostrar els pobres i els va dir: ‘Aquest és el nostre tresor!’”, recorda Francesc. Així, indica el Papa, és com es construeix comunió, com fan els diaques en el seu servei quan obren “les seves famílies a qui passa necessitat allà on viuen”.
