Històricament, el primer dia de la mare es va celebrar el 4 d’octubre de 1926. Va ser una iniciativa perquè els nens regalessin flors a les seves mares. Al 1965, per celebrar-ho conjuntament amb altres països europeus es va fixar la data del primer diumenge de maig, època associada a la fertilitat i la vida.

La maternitat és un autodescobriment, no només pels canvis físics que comporta, sinó psicològicament ens obre uns horitzons mai pensats. Per això és important el recolzament de la família, que fa que l’experiència i l’impacte emocional siguin més agradables.

Com sabem, la salut materna, el benestar del nen, la situació econòmica i altres factors tenen més  o menys importància segons el lloc. En alguns països la despesa per nen és extraordinària mentre que en altres n’hi ha prou de tenir els 3 àpats diaris. Però el que un nen necessita per formar-se equilibradament és sentir-se estimat, i ningú està millor dotat que una mare.

Forma par de l’educació que els fills marxin de casa, però no deixa de ser dolorós trobar la llar, abans tan plena, amb un silenci profund. Al mateix temps, voldria tenir una menció especial per aquelles mares que han deixat els seus fills lluny per poder-los donar una vida millor. És un patiment que no puc imaginar.

Des de fa temps treballo amb dones embarassades en risc d’exclusió social a la Llar de Maria (www.hogardemaria.org), i he constatat que malgrat les dificultats, quan veuen el seu nadó superen els entrebancs amb imaginació i esforç. Per tant, la maternitat és un sentiment universal.

Però el millor model de mare és la Verge Maria. Hi trobem la mestra de la maternitat, del sofriment callat, de l’espera il·lusionada. Va ser ella qui va acollir “la Vida” en nom de tots. En contemplar la maternitat de Maria, l’Església descobreix el sentit de la seva maternitat i al mateix temps és un model incomparable d’acollida i cura de la vida.

Donem gràcies perquè, amb aquesta capacitat de concebre un fill, estem participant directament en l’acte de la Creació de Déu.