Què porta una jove parella tarragonina a deixar tota mena de comoditats i una feina estable per embrancar-se durant un any en una aventura missionera a Trujillo (Hondures)?

Fa temps que a Catalunya Cristiana seguim la petja a la Blanca Serres, una jove de 29 anys vinculada des de sempre a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, que ha estudiat Comunicació i que treballa en una agència de publicitat a Barcelona. Ens ha anat explicant les seves experiències en les seccions Estiu solidari, Una jove entre joves i Camí de la JMJ. En part per això, perquè ens la sentim molt propera, i en part perquè val molt la pena donar a conèixer el seu testimoni missioner, estem molt contents de poder fer-vos partícips d’aquesta nova etapa vital.

Estiu solidari

L’any 2011, de la mà de les delegacions de Joves i de Missions de l’arquebisbat de Tarragona, la Blanca va emprendre una experiència missionera a Trujillo. Juntament amb tres joves més de Tarragona, es van disposar a col·laborar aquell juliol amb el treball pastoral i social del bisbe d’aquesta diòcesi hondurenya, el tarragoní Lluís Solé i Fa.

«Per a nosaltres, era un moment de gran recerca: cercàvem Déu, els altres, què fer amb la nostra vida. L’experiència d’Hondures ens va ajudar a descobrir una manera diferent de viure la fe, molt més alegre. A mi, personalment, em va activar la capacitat d’estimar sense límit i de deixar-me sorprendre per les persones», explica la Blanca.

A més, van poder compartir i conèixer de primera mà el treball pastoral i social de Mons. Solé i Fa, «un bisbe molt proper a la gent, que es coneix tots els racons de la seva diòcesi i que no dubta a agafar una avioneta per tal de fer-se present als indrets més recòndits». «El bisbe Lluís és una persona que acompanya, que té el mòbil disponible les 24 hores: per a una mare que ha perdut el seu fill, per a un home que busca el seu germà segrestat per les màfies…», afegeix la Blanca.

Aquella experiència, doncs, va ser tan pregona que va transformar-la per complet tant des del punt de vista personal com d’implicació en la fe. Amb el seu xicot, David Guillén, ja es coneixien de la parròquia, però va ser a Trujillo on es van donar l’oportunitat de conèixer-se en profunditat, de descobrir-se l’un a l’altre. I també va ser fruit d’aquesta experiència missionera que la Blanca va anar-se comprometent més i més en l’Església.

«Vaig tornar amb les piles carregades i amb moltes ganes d’implicar-me encara més tant a la parròquia, de la mà del rector, Mn. Joan Magí, com en la crida i vocació missionera», explica la Blanca, que va començar a participar en les trobades organitzades per les Obres Missionals Pontifícies.

«Tant al David com a mi aquestes trobades ens confirmaven que el que havíem viscut a Trujillo no havia estat un somni, sinó que era molt real i que podíem compartir-ho amb altres persones», afegeix.

Precisament de la mà de les Obres Missionals Pontifícies, la Blanca va tenir l’oportunitat de participar en la Jornada Mundial de la Joventut, celebrada el 2013 a Rio de Janeiro i presidida pel papa Francesc.

«Va ser un punt d’inflexió», afirma, «en el sentit que vam sentir-nos profundament interpel·lats: per què no canviar-ho tot?, per què no deixar-ho tot i començar de zero?, per què no fer un projecte radicalment diferent del que teníem pensat?».
Finalment, el Nadal passat, la Blanca i el David van prendre una decisió: emprendre com a parella un projecte missioner i fer-ho, a més, a la diòcesi de Trujillo. «És una manera d’agrair a les persones d’aquesta diòcesi hondurenya tot el que han fet per nosaltres i compartir amb ells el que som», afirma la Blanca.

Retorn a Trujillo

Amb els bitllets d’avió ja comprats, la Blanca i el David viuen amb una barreja d’alegria i d’un cert respecte els dies previs a la seva marxa, el 24 d’octubre.

Se’n van un any, perquè, com diu la Blanca, «la situació personal ens obliga feliçment a tornar amb la família i la comunitat parroquial de Sant Pere i Sant Pau. Ens sentim compromesos amb Hondures i amb la nostra parròquia, i és bo que fem de pont entre els uns i els altres. La missió ens fa prendre consciència que som Església universal, i que som responsables de tot el que passa al món. El protomàrtir Fructuós, primer bisbe de Tarragona, ens convida a tenir present l’Església catòlica, universal, d’orient a occident. Convindria que tots ho interioritzéssim una mica. Això implica el propi entorn i el que tenim més allunyat».

Un cop a Trujillo, la Blanca i el David es posaran al capdavant de la tasca que els ha estat encomanada, vinculada a l’educació, un pilar fonamental del present i del futur d’Hondures. Són dos projectes molt concrets. El David farà de suport al Col·legi Diocesà de Sant Joan Baptista de Trujillo, d’educació Primària, mentre que la Blanca coordinarà un projecte de formació a través de Ràdio Catòlica.

L’Institut Hondureny d’Educació per Ràdio, en el cas de la diòcesi de Trujillo, se serveix de Ràdio Catòlica per arribar a les zones rurals on els infants no tenen accés a l’escolarització. Entre setmana es fa classe a uns 300 alumnes que, els caps de setmana, reben l’atenció personalitzada dels professors voluntaris. Coordinar tota aquesta tasca serà responsabilitat de la Blanca.

A banda, també ajudaran a tirar endavant el projecte de construcció d’un institut de formació professional, de manera que els infants que acaben la Primària puguin prosseguir, després, els estudis.

La diòcesi de Trujillo és molt complexa geogràficament i socialment. La problemàtica de la pobresa, la violència, la drogoaddicció… hi és present i només es pot combatre educant els infants i els joves en els valors. La Blanca i el David són conscients de l’envergadura del repte que els espera. Però no estan sols. Senten el suport i l’impuls de Déu, la família, els amics, la comunitat parroquial i tota l’Església diocesana de Tarragona. Però és que, a més, es tenen l’un a l’altre, i això és molt.