El 30 de novembre de fa cent anys, solemnitat de Sant Andreu Apòstol, es va inaugurar la primera i l’única torre de la Sagrada Família que Antoni Gaudí va viure acabada en vida: la torre de Bernabé. També aleshores era el primer diumenge d’Advent, un temps litúrgic marcat per l’espera de l’adveniment del Fill de Déu al món. I també aleshores va haver-hi festa grossa amb motiu de la inauguració.
El mateix to de festa que s’ha volgut reviure aquest diumenge 30 de novembre del 2025 amb un acte d’agraïment a Antoni Gaudí, “per tota la bellesa que generosament ens va regalar”, i que ha estat presidit per l’arquebisbe de Barcelona i president de la Junta Constructora, el cardenal Joan Josep Omella.
“Necessitem aprendre de Gaudí a aturar-nos, contemplar i trobar el sentit profund de les coses”, ha manifestat l’arquebisbe de Barcelona. Les seves paraules han estat un agraïment “al Gaudí home, sensible, profund i contemplatiu; al Gaudí arquitecte i creador, capaç de traduir la natura en pedra, en llum i color, i al Gaudí creient, que va dedicar la seva existència sencera a la seva obra magna, la Sagrada Família, signe visible de la fe catòlica i de l’art que eleva l’esperit cap a Déu.”
CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA
“Necessitem aprendre de Gaudí a aturar-nos, contemplar i trobar el sentit profund de les coses”
Infinita gratitud a Antoni Gaudí ha estat el títol d’un manifest que ha llegit Jaume Solé, membre del patronat de la Junta Constructiva: “La millor manera d’expressar aquesta gratitud que sentim envers el mestre del Baix Camp és irradiar el seu llegat per tot el món, compartir-lo amb la humanitat sencera per omplir de bellesa totes les nits obscures que hem de viure, els sofriments d’aquest món, el fangar de la història, perquè, com diu Fiodor Dostoievski, només la bellesa salvarà el món. I aquesta bellesa és l’amor revelat en Jesucrist.”
JAUME SOLÉ
“La millor manera d’expressar aquesta gratitud que sentim envers el mestre del Baix Camp és irradiar el seu llegat per tot el món”
La celebració ha començat amb el repic de la mateixa campana que Gaudí va poder provar en vida. Les actuacions musicals a càrrec del cor infantil Amics de la Unió i dels castellers de la Sagrada Família, que han aixecat un pilar al bell mig del creuer del temple, han acabat de proporcionar aquest to de festa a l’acte, com també ho ha fet la il·luminació de la torre de Bernabé.
Dos arquitectes experts en Antoni Gaudí, Jordi Faulí i Chiara Curti, han anat desgranant la importància de la Sagrada Família a nivell arquitectònic i simbòlic. “Tot a la Sagrada Família ens parla de la relació de l’home amb Déu”, ha destacat Faulí, arquitecte director de les obres de la Sagrada Família. I Chiara Curti, arquitecta i doctora en Història de l’Art, ha rememorat les festes que es feien al voltant de la Sagrada Família en època de Gaudí, i que ell mateix preparava.
CHIARA CURTI
“El 10 de juny del 2026 el somni d’un boig, enmig de la perifèria de Barcelona, esdevindrà l’obra de tot un poble”
“El 10 de juny del 2026 el somni d’un boig, enmig de la perifèria de Barcelona, esdevindrà l’obra d’un poble”, ha afegit Chiara Curti en relació amb la commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte i de la inauguració de la torre de Jesucrist, la més alta del temple amb els seus 172,5 m. També aquesta és una llarga espera que finalment, si Déu vol, arribarà, de manera que quedaran completades 14 del conjunt de 18 campanars del temple. “Gaudí només va veure una torre acabada, però quan parlava era com si veiés les 18 acabades”, ha recordat Jordi Faulí. El somni d’aquell boig fill de calderers del Baix Camp, que està en procés de beatificació, és cada vegada més a prop de completar-se.
Com a llegat d’aquest acte commemoratiu, fins al proper 26 de maig es pot visitar l’exposició 925 – 2025. Cent anys de la finalització de la torre de Bernabé. El primer testimoni de Gaudí a la Sagrada Família.
A través del material exposat, es pot veure com ha evolucionat la manera de construir des del temps de Gaudí fins als nostres dies. També permet entendre com Gaudí combinava aspectes tècnics —com els materials i els mètodes constructius— amb els elements simbòlics que donen forma i sentit a les torres.
