Abraonar-se sobre els pobres, fer-los fora del país o impedir-los el normal desenvolupament i construir una societat a la qual tothom té dret, és la trista experiència diària contemplada en viu en molts dels escenaris del món i retransmesos en directe. Entre altres, torna a aparèixer la paraula “guerra” substituint la paraula “defensa”, tot un signe d’aparents nous valors (o contravalors) que es van imposant, manifestació d’una evident crisi moral que s’està gestant. Torna la raó de la força i no la força de la raó i la humanitat plora.

Passa amb freqüència. Fins i tot les notícies se’n fan ressò. El preu dels productes de consum canvia, els salaris baixen o es congelen i tot puja de manera escandalosa quan la decisió passa per intermediaris, subjectes a constant especulació en un mercat de lliure circulació. Estem davant d’una realitat que viu una acceleració com mai no havia succeït, i justament ara són els pobres, els joves sense recursos i els migrants els qui més ho pateixen.

Avui veiem que hi ha noves formes d’expressió i de càlcul molt sofisticades, on es barreja tot, diners, droga, afany de poder i de possessió, i encara més si hi feim intervenir la intel·ligència artificial, no precisament perquè ens ajudi a ser més intel·ligents per fer el bé, sinó per a escampar més el mal. Trobau que hi podem estar d’acord?

L’atenció als pobres feta amb amor pot eixugar moltes llàgrimes, i posar-nos al seu costat haurà de ser la mesura que assenyali el nord de la nostra actuació solidària. Es tracta de seguir els indicadors de Jesús, tot evitant la temptació de fer del diner i de tots els seus succedanis l’ídol al qual sacrificar-ho tot, fins i tot la vida.