D’acord, l’expressió “sinodalitat educativa” mereix una explicació. Caminar conjuntament (sinodalitat) ja és, de per si, educatiu (un guiatge). Quantes parelles viatgeres literàries ho poden certificar? El Quixot i en Sancho de Cervantes, en Frodo i en Sam de Tolkien, etc. La llista seria llarga i caldria afegir-hi l’enviament dels deixebles per parelles del relat neotestamentari (Lc 10,1) amb una peculiaritat: són enviats a preparar els llocs per on ha de passar el Senyor; van a educar per a una evangelització, un “contingut nominat”, Jesús de Natzaret.
La sinodalitat educativa és com la tasca de Joan Baptista, “prepareu els camins al Senyor”; preparar la persona, i tota la comunitat, per escoltar la Bona Nova que ve al seu encontre i entonar l’expressió aramea Maranatha, “Veniu, Senyor nostre”. Així com els deixebles són enviats a localitats concretes, avui l’Església que peregrina a Catalunya ens envia als pobles i ciutats de les nostres comunitats educatives.
Valgui aquesta introducció per situar el tret de sortida de les celebracions dels cinquanta anys de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la FECC. L’any 1974, arran de la renovació dels membres del consell a Catalunya de la FERE (Federación Española de Religiosos de la Enseñanza), s’inicià un procés de reflexió sobre la presència d’escoles religioses en previsió del nou context social i polític. El març del 1976 es presentà la necessitat d’estendre la reflexió a l’assemblea de la FERE a Catalunya conjuntament amb els delegats diocesans d’ensenyament de les diòcesis amb seu a Catalunya. El maig del 1976, a l’assemblea dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, es donà el vistiplau per estendre la reflexió a totes les comunitats educatives propiciant que l’escola universitària Blanquerna convoqués les “Jornades sobre l’escola cristiana que volem”, que van tenir lloc del 5 al 9 de juliol. Després de les sessions posteriors de treball al mes de setembre, es va presentar als bisbes el document que es publicaria l’octubre de 1976, L’escola cristiana que volem. Aquest escrit fundacional va propiciar un seminari amb el mateix nom els mesos següents, desembocant en la creació del Consell i el Secretariat de l’escola cristiana el juny del 1977.
Són ja 50 anys de caminar plegats vers aquella escola cristiana que volem, la que ja tenim aquí i la que encara està per fer perquè, com es deia a l’inici de l’article, sempre estem preparant els camins al Senyor. Val la pena recordar-ho, agrair-ho i celebrar-ho. Això és el que es va fer a les Jornades d’Educació i Evangeli (“Edu&Eva”) de la FECC del mes de febrer; “posar-nos a tret” recordant el tret de sortida.
