“Si Maria i Josep vinguessin aquí entre nosaltres, en alguns ajuntaments no els empadronarien i en altres els haurien desallotjat.” Amb aquest comentari, Eduard Sala, director de Càritas Barcelona, ha vingut a denunciar el principal factor de desigualtat: la manca d’un habitatge digne. Una situació que condemna quantitats ingents de persones a viure en habitacions rellogades en pisos compartits, en locals ocupats o en assentaments, que estan aflorant arreu de les principals ciutats de la corona urbana de Barcelona. En relació amb el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, les entitats de la Taula Sense Llar de Badalona, de la qual forma part Càritas, han lamentat que s’hagi optat per una actuació forçada, sense oferir cap alternativa social ni residencial a llarg termini a les persones que hi vivien.
Eduard Sala ha fet aquesta reflexió durant la roda de premsa de presentació de la campanya de Nadal —amb el lema “Fem que una vida digna no sigui qüestió de sort”, es farà una col·lecta especial el diumenge 21 de desembre—, i en què també s’han aportat les principals dades de l’informe Foessa 2025 de la diòcesi de Barcelona.
L’informe, que es presentarà íntegrament el 25 de febrer vinent, aboca unes dades d’exclusió social similars al conjunt de Catalunya, un 16,8% en el cas de Barcelona i un 17,1% en el cas de Catalunya. Això sí, amb un gruix de persones, el 37,7%, que es troben en integració precària, cosa que vol dir que són més susceptibles de veure’s afectades per problemes com l’habitatge, l’ocupació i la salut.
Es consolida, per tant, un model de societat a la corda fluixa, “una integració precària que en funció de la conjuntura caurà, com vam veure el 2021 arran del Covid”, ha revelat Eduard Sala. Com a factors principals de desigualtat: l’habitatge però també la precarització del món laboral. “La recuperació econòmica no arriba a tothom”, ha afegit el director de Càritas Barcelona, que també ha aportat un altre titular destacat: “Tenim una societat on tenir fills penalitza.”
Així, l’exclusió social afecta el 33% de les llars monoparentals davant del 7,4% de les llars sense fills. En 9 de cada 10 llars en les quals es viu en amuntegament greu hi viuen menors d’edat. Estem parlant, ha exposat Amèlia de Juan (cap de l’Àrea Social, Anàlisi i Incidència de Càritas Barcelona), de viure en menys de quinze metres quadrats, però també de locals ocupats o assentaments, “una realitat que la vam començar a detectar el 2019”, ha complementat Eduard Sala.
El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Barcelona, ha apel·lat a la solidaritat de les persones, ha recordat l’exemple de la tasca benèfica que va fer en el seu moment Dorotea de Chopitea, ha citat l’exhortació apostòlica Dilexi te i ha fet una crida a arribar a acords entre administracions, institucions i entitats en matèria d’habitatge. “Hem iniciat un contacte amb l’administració per buscar solucions en aquesta dura realitat”, ha explicat Omella. I Eduard Sala s’hi ha afegit dient que o bé “ens hi posem tots o no ens en sortirem”.
CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA
“Hem iniciat un contacte amb l’administració per buscar solucions en aquesta dura realitat”
De fet, el director de Càritas Barcelona ha recordat la llista d’espera llarga per als recursos residencials de l’entitat, una situació, la de la manca d’habitatge, que pot ser encara més dramàtica a partir de l’any que ve, quan finalitza la moratòria dels desnonaments. “Estem parlant de 60.000 persones al carrer si s’acaba la veda”, ha dit Eduard Sala, que també ha llençat un altre toc d’alerta a les administracions: “Quan Càritas acollim una família en els nostres serveis residencials, per a la majoria de municipis desapareixen de la seva agenda.”
