El Dr. Miquel Sanchis Bernabeu, metge tarragoní, és el delegat diocesà per a la Pastoral de la Salut i les persones amb necessitats especials, en un moment en què l’arxidiòcesi tarragonina s’ha marcat una fita important: crear una xarxa de pastoral de la salut unitària, teixida des de les parròquies, que permeti optimitzar els recursos humans i el ministeri sacerdotal per a l’acompanyament i l’evangelització de les persones, així com el servei en residències i institucions hospitalàries. D’aquest projecte, que ja ha començat a caminar, i d’altres qüestions relacionades amb el seu àmbit pastoral, tracta aquesta entrevista.

Quin és l’objectiu de la xarxa de pastoral de la salut?

L’encomiable missió que tenen encomanada els preveres i diaques adscrits a residències i hospitals necessita el nostre suport: l’ajuda dels agents pastorals i, més concretament, dels de la pastoral de la salut. Tots tenim present la dedicació exemplar i el servei incondicional d’aquestes dues figures pel que fa a l’atenció religiosa en hospitals i residències de gent gran, però ara es tracta de posar ordre, establir una regulació i definir un conveni marc per garantir un servei religiós eficaç i transparent, fent camí en la sinodalitat.

És delegat de la pastoral de la salut des de 2021, en uns moments complicats. Com ho van superar?

Al març de 2020 es va produir la primera mort a casa nostra a causa de la COVID-19. A partir d’aquell moment tots vam començar a conèixer la dramàtica evolució dels esdeveniments. En aquest context ens vam trobar immersos en un llarg període de patiment que va requerir la creació urgent d’una Comissió Diocesana per fer front als efectes de la pandèmia dins el nostre arquebisbat. Calia, doncs, establir un pla de xoc caritatiu a tota l’arxidiòcesi, oferint una reflexió profunda sobre els efectes de la pandèmia en la vida de les persones i en l’entorn social i mediambiental, seguint les directrius del papa Francesc. Va ser crucial una comunicació eficaç de les accions pastorals i humanitàries dins la nostra diòcesi, així com les sinergies establertes amb entitats civils i religioses per tal de trobar recursos que permetessin sostenir aquestes iniciatives. El temps anava passant i calia mantenir la comunicació a través de les xarxes socials per assolir aquests objectius, i així ho vam intentar. També es van organitzar trobades de sanitaris cristians i d’agents parroquials de pastoral de la salut, que ens reuníem en comunió per pregar, resar el rosari i celebrar misses arreu del territori. Sens dubte, la pandèmia ha creat un abans i un després pel que fa a la nostra acció misericordiosa als domicilis, hospitals i residències de gent gran. Encara avui, en alguns casos, costa reprendre amb normalitat les visites dins les residències i hospitals. La litúrgia, però, ja es troba força normalitzada. A poc a poc, i amb la prèvia autorització dels familiars i de les gerències, hem pogut reprendre les visites i l’acompanyament a les residències i hospitals, gràcies a la reorganització dels equips de pastoral i al restabliment progressiu de la presència dels mossens.

De tornada a la normalitat, quina activitat ha desenvolupat la pastoral de la salut?

Posem èmfasi en la Campanya del Malalt promoguda per la Santa Seu. D’aquí que, des del Dia Mundial del Malalt, que celebrem cada 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, fins a la Pasqua del Malalt, que s’escau el sisè diumenge de Pasqua, organitzem jornades i trobades que ens ajuden a cohesionar els agents de la pastoral, a conèixer-nos millor, intercanviar experiències i exposar propostes i inquietuds.

Quin paper hi juguen les parròquies en l’estructuració de la xarxa que es promou?

Són la base de la xarxa. Recordem que arran de l’Any Internacional del Malalt del 2015, el papa Francesc va instar que “es fomentés la formació d’agents de pastoral de la salut a les parròquies”. És per aquesta raó que a casa nostra moltes ja compten amb aquest voluntariat organitzat dins les UPA, mentre que altres parròquies es troben en fase de constitució. Responent al decret signat per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el gener de 2023 —pel qual els 10 arxiprestats es reduïen a 5 i es desplegaven les UPA—, amb aquest projecte de creació de la Xarxa Diocesana de Pastoral de la Salut volem assolir que en cada arxiprestat es consolidin aquests equips de pastoral de la salut. Als arxiprestats del Baix Penedès i del Baix Camp-Priorat el programa ja està pràcticament implementat. S’han realitzat xerrades informatives i ja tenim els responsables que aglutinen la coordinació dels dos arxiprestats. Treballem a bon ritme en els altres tres arxiprestats, on cal realitzar aquestes trobades informatives per entendre en què consisteix el projecte, i escollir també els seus responsable coordinadors. Si l’Església que pelegrina a Tarragona ho ha de fer sinodalment, és imprescindible que estiguem organitzats i coordinats en temes de pastoral de la salut. D’aquesta manera s’optimitzen recursos, es potencia la formació i la nostra delegació diocesana podrà conèixer millor les inquietuds i prioritats del territori. També organitzem xerrades formatives i informatives sobre temes com les últimes voluntats, l’eutanàsia o com organitzar les visites d’acompanyament, entre d’altres. Per millorar aquesta tasca del voluntariat, l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) organitza cursos per formar els agents pastorals.

Quin és el camp de treball?

A l’arxidiòcesi tenim unes 74 residències privades, cadascuna ubicada en un territori parroquial. Considerant que els usuaris i el personal també formen part de les respectives parròquies, cal donar un servei religiós adient. Volem establir les accions que es poden dur a terme als centre: la celebració de la paraula i l’eucaristia així com la resta de sagraments, l’espai que ha de tenir el sacerdot o diaca la funció de les persones que l’han d’ajudar en la litúrgia i en l’acompanyament dels usuaris, i com no… el suport als familiars i al personal que allí hi treballa. En definitiva, els serveis sacramentals, l’acompanyament personal, l’escolta i la pregària, tant per part dels laics visitadors com dels mossens. També volem incloure activitats socioculturals amb conferències, cinefòrums i audiovisuals sobre temes religiosos i de salut. Igualment, estem potenciant l’atenció a les escoles i a les persones que necessiten una atenció educativa especial. Cada any, al juliol, organitzem el tradicional pelegrinatge a Lourdes a través de la nostra secció de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes.

I el següent pas?

El gran servei evangelitzador que realitzen els capellans hospitalaris i els laics col·laboradors, tant a les residències com als hospitals, ha de quedar registrat per tal de poder valorar i quantificar, amb transparència, la seva tasca. Cal tenir ben fets els registres de tota la nostra acció per poder elaborar una memòria fidel, com així ho demana el Departamento de Transparencia de la CEE (Conferència Episcopal Española). Aquesta memòria justificarà els termes en què es pactaran els convenis entre les residències privades, institucions i l’arquebisbat, dins els marcs legals a signar.

En quin punt es troba el conveni marc a nivell dels hospitals?

Ja fora de l’àmbit de les residències privades, el futur conveni unitari per a tots els hospitals de titularitat pública, pel que fa als serveis religiosos, es troba en una fase força avançada. Una comissió integrada per membres del Departament de Justícia de la Generalitat —incloent-hi la Direcció General d’Afers Religiosos— i membres del SIPS (Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut) de la Conferència Episcopal Tarraconense està fent una gran tasca en aquest sentit. Aquest conveni serà molt important, ja que disposarem d’un marc únic que possibilitarà establir unes pautes comunes de pastoral de la salut en aquests àmbits, indicant els serveis que s’ofereixen, les necessitats de cada centre i, alhora, permetent mostrar la nostra activitat pastoral en l’acompanyament i l’assistència religiosa catòlica.