Novament el Domund truca a la porta: el Diumenge Mundial de la Propagació de la fe, enguany amb el lema “Missioners d’esperança entre els pobles” i el missatge que ens va deixar el papa Francesc, de feliç memòria. En homenatge a ell, m’agradaria recordar les deu coses que ell volia que recordéssim sempre els cristians.

El primer que el papa Francesc vol que sàpigues, és que “Crist va venir a oferir amor i salvació a tothom, però de forma especial als pobres”.

Segon, que l’Església ha de tenir tres qualitats per sobre de totes: “Humilitat, senzillesa i una capacitat més gran de silenci.”

Tercer, que “evangelitzar significa anar a trobar la gent on és, ser capaços d’entendre’n els dubtes i frustracions, comprendre el que porten a sobre”.

La quarta cosa que el Papa vol que sàpigues és que “Déu mai no es cansa de perdonar-nos. Som nosaltres els qui ens cansem de demanar-li perdó”.

Cinquè, que “tots siguem franciscans”, és a dir, que no ens oblidem dels pobres, que siguem sempre una comunitat humil i senzilla, on tots som iguals, amb un amor especial pels més necessitats.

Sisè, que “la fe es proposa, no s’imposa”.

Setè, que “la construcció d’un món millor comença no amb una plataforma política, sinó amb la conversió personal”.

Vuitè, que “mai no ens deixem vèncer pel pessimisme”.

Novè, que “sempre mantinguem un somriure al rostre”

Desè, que, “malgrat les diferències, estiguem units”.