Després de l’arribada al Líban, la segona destinació del primer viatge apostòlic des de l’inici del seu pontificat i després de la cerimònia de benvinguda a l’aeroport internacional Beirut-Hariri i de les trobades privades amb al president libanès, el president de l’Assemblea Nacional i amb el primer  ministre, el Papa ha pronunciat un discurs davant les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic.

El Papa ha instat el seu auditori a ser “constructors de pau, reconciliació i convivència”, i ha subratllat la urgència de transformar la pau en alguna cosa concreta, no només en un simple desig o paraula.

Lleó XIV ha elogiat el Líban com un “poble que no es rendeix”, que davant del patiment, la crisi i les adversitats sempre ha sabut renéixer amb valor. Ha ressaltat que confeccionar la pau exigeix perseverança, compromís real, i el valor de restar a la pàtria malgrat les dificultats, evitant l’emigració massiva de joves i famílies.

També ha insistit que les dones i tots els ciutadans en general tinguin un rol central en la construcció de la pau: la seva perseverança, participació i treball silenciós són fonamentals per reconstruir el teixit social, la dignitat i l’esperança.

El Papa ha definit la pau no com una simple calma o absència de guerra, sinó com a vocació, missió i obra contínua. Per això, ha demanat veritat, justícia i reconciliació col·lectiva, combinant memòria del passat, compromís social i valor per assumir els reptes presents.

Finalment, s’ha plantat simbòlicament un “Cedre de l’amistat”, gest d’esperança i solidaritat amb el poble libanès.