És molt probable que Jesús pronunciés el discurs del pa de vida inspirant-se en les homilies que es feien cada dissabte a les sinagogues. En temps de Pasqua, al leccionari sinagogal es llegia Gn 3,3, on es parla de l’arbre del paradís i del coneixement del bé i del mal:

“Però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: ‘No en mengeu ni el toqueu, sota pena de mort.’”

Aquest text contrasta amb el que trobem a Jn 6,50-51:

“Aquest és el pa que baixa del cel, perquè qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu, baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa, viurà per sempre; i el pa que jo donaré és la meva carn per la vida del món.”

També Gn 3,22.24 recorda com Déu va expulsar l’home del jardí d’Edèn i va posar-hi querubins amb una espasa flamejant per guardar el camí de l’arbre de la vida. Aquesta decisió divina té la seva antítesi radical en Jn 6,37:

“Tot el que el Pare em dona vindrà a mi, i el qui vingui a mi, no el faré fora.”

Hi ha, doncs, un contrapunt entre el fruit prohibit del Gènesi i el pa de vida de l’Evangeli. El pa eucarístic és com un antídot del fruit prohibit: cal menjar la carn de Jesús per revertir les conseqüències d’haver menjat aquell fruit que comportà l’expulsió del paradís.

Però ara, qui menja aquest pa, no és expulsat, sinó que retroba l’entrada al jardí de l’Edèn i hi accedeix a la vida eterna.

Jesús, parlant a la sinagoga de Cafarnaüm, es va servir de les lectures litúrgiques que s’hi feien per desenvolupar el seu discurs sobre el pa de vida.