La clau de tot descans és la recuperació de forces. La convivència i les relacions, començant pels nostres éssers més estimats, també formen part de les nostres vacances. Aquest temps estiuenc és una bona oportunitat per consolidar més i millor aquestes relacions familiars i socials. Una bona part del nostre descans el podem dedicar als nostres anhels interiors, a formular-nos les grans qüestions de la vida. Podríem dir que la “frontera del descans” afecta les nostres tensions, els nostres dubtes, aquests raonaments que anem deixant de banda per a una ocasió millor i que no ens plantegem mai.

Jutta Burggraf, teòloga, ens va descobrir al seu llibre Llibertat viscuda amb la força de la fe, aquesta “gran tensió universal, causa de tants problemes, angoixes i penes, pràcticament a tota la humanitat”. Les seves paraules són encertades i diàfanes: “Vivim en certa tensió entre la nostra pròpia finitud i imperfecció, d’una banda, i el desig d’allò infinit, absolut i perfecte, d’una altra. Podem experimentar la soledat més radical i, alhora, les ànsies més sinceres de ser compresos i acceptats completament.”

Així ens descobreix i ens descriu la situació paradoxal en la qual ens trobem. Aquest “tendir” cap a una perfecció última que, de cap manera podem donar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta tensió és la causa del desassossec, de la inquietud i la insatisfacció que contínuament ens assalta a les nostres vides, a escala universal.

En aquest temps de vacances valdria la pena pensar aquestes qüestions per trobar respostes que ens ofereixin la clau d’aquests “desconsols” que formen part de les nostres passes. I la clau és que només Déu és capaç de donar resposta als anhels de felicitat que tenim.