El periodista Daniel Arasa, doctor en Humanitats i Ciències Socials, és el president i director de l’associació CinemaNet i el president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU. Ha publicat més de quaranta llibres d’història, de temàtica familiar i d’espiritualitat. Ha estat el coordinador, i també un dels autors, del llibre Cine y familia. Descubrir los valores a través de las películas de nuestra vida, d’Editorial Sekotia.

Quins són els objectius principals d’aquest llibre?

La finalitat principal és fer un servei a pares i educadors. Pensem que és molt important que coneguin la influència del cinema i de les sèries en tothom, però de manera especial en els joves. Conèixer tant els aspectes negatius, per tal d’evitar-los o contrarestar-los, com els positius, per aprofitar-los i potenciar-los. Tot això ho fem partint de la base de promoure valors o, més clarament, fomentar les virtuts de les persones.

Tots els autors són col·laboradors de CinemaNet. Quins valors promou aquesta associació?

Hem volgut que tots els coautors siguin col·laboradors de CinemaNet. En primer lloc, perquè fos un producte genuí, en línia amb el que promovem, que són els valors humans, familiars, educatius i socials. D’altra banda, donar l’oportunitat de donar presència pública a persones que aporten en el seu dia a dia a l’entitat i, al mateix temps, mostrar que són molt qualificats.

Els premis cinematogràfics Família, que atorga anualment CinemaNet des de fa 25 anys, han esdevingut uns guardons de referència dins de l’àmbit dels valors familiars i educatius.

Certament, és així i n’hem de donar gràcies a Déu i a tothom que hi col·labora. Aquests premis tenen la particularitat que, en molts casos, les pel·lícules guanyadores i els protagonistes guardonats per la seva trajectòria no coincideixen amb els dels premis més coneguts i populars del cinema, tant internacionals com espanyols i catalans. Partim de paràmetres molt diferents en altres i no ens preocupa ser menys aplaudits. Volem transmetre missatges clars. Sense buscar-ho, som contraculturals en molts aspectes perquè apostem per valors potents en una societat de valors líquids. Això fa que no siguin premis molt populars, però sí molt fiables.

Partim de paràmetres molt diferents en altres i no ens preocupa ser menys aplaudits. Volem transmetre missatges clars

Continua sent molt gran la influència que exerceix el món audiovisual, i sobretot el cinema, dins del si familiar?

Moltíssim, i és creixent i més complex perquè han canviat les formes. Ara molt poca gent veu cinema a les sales de projecció, però en visiona en grans quantitats als seus mòbils, a les tauletes, als ordinadors, a la televisió… A més, sovint el veuen individualment i no tothom veu les mateixes pel·lícules o sèries, amb el que té de bo i de dolent. Actuar sobre això és més difícil ara que quan es feien grans pel·lícules que es projectaven durant mesos a les pantalles dels cinemes i que veia tota la família.

El setè art pot servir com a instrument pedagògic per part dels educadors (pares, avis, professors, monitors…)?

Pot ser un instrument pedagògic extraordinari, perquè el cinema incideix sobre tots els sentits de la persona, mentre els altres arts ho fan només sobre un sentit. Ara bé, per tal que esdevingui un bon instrument cal actuar de manera adient. Cal seleccionar el que es veurà i convertir-ho en motiu de col·loqui. El que surt a les pantalles, de vegades, és anecdòtic, però en no poques ocasions marca en molt aspectes nuclears, fins i tot el sentit de la vida, el concepte de família o de la sexualitat, i molts d’altres. Si se sap aprofitar, el cinema facilita tractar tots aquests temes, que d’una altra manera resultaria difícil de trobar la via per abordar-los.

Faci’ns una llista de deu pel·lícules que consideri que promouen de manera rellevant els valors familiars.

En dono tant de clàssiques com de relativament noves: Que bonic que és viure, Matar a un ruiseñor, El raïm de la ira, Kramer contra Kramer, La família Belier, Buscant en Nemo, Cerca de ti, Les neus del Kilimanjaro (la pel·lícula dirigida per Robert Guédiguian), Wonder i Belfast.