El Papa és de vacances a Castel Gandolfo, “un temps de descans per recuperar-se en cos i esperit”, segons les seves pròpies paraules. Col·loquem a la nostra agenda estiuenca alguns suggeriments per a aquest temps especialment atractiu per “descobrir paisatges” i “rellegir passatges” que van quedar a l’espera d’una millor atenció i reflexió.

1. Cada dia, una mirada a les alçades, oferint vida i obres perquè donin fruit abundant. Una mirada que comporta la brisa de la fe, tot recordant aquella bonica definició que ens va deixar el papa Francesc: “La fe no és una llum que esvaeix totes les nostres tenebres, sinó una llàntia que guia les nostres passes en la nit i és suficient per al camí.”

2. El descans, bon temps per “conrear l’estil de Déu”: proximitat, compassió, tendresa. Paraules que ens endinsen en una comunicació enriquidora.

3. Tres paraules importants a vacances: pregària, lectura i trobades. Temps per a Déu, per a nosaltres mateixos i per als altres. Pregar és dedicar minuts en silenci a aquest Déu que Jesús de Natzaret ens va definir com a Pare de tendreses i bondats.

4. Fórmula senzilla per triomfar: “Fites clares, camins veritables i acompanyants meravellosos.”

5. Entre els models proposats per Jesús, apareix el “bon samarità”. És urgent imitar-lo!

6. Consell urgent d’Isaïes: “Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu-hi amb paraules de tendresa…”

7. Maria, tres actituds del seu si: auxili, refugi, consol.

8. Sentir-nos “enviats especials de Déu a tots els paisatges de la terra”.

9. Temps de descans, temps de gratitud.

10. Al final de la jornada, el xiuxiueig d’una pregària: “Em sento beneït!”