Ens van ensenyar a no jutjar. A mirar des de fora. A mantenir-nos neutrals. Cal escoltar les dues parts, deia la meva mare, mentre sopàvem veient com una d’elles enterrava els seus fills. Ens van dir que no era odi, era conflicte. Que no era aporofòbia, era control migratori. Que no era racisme, era estadística. Que no era un crim, era legítima defensa. I mentre buscàvem un punt mitjà, algú comptava cadàvers. Sempre els mateixos (microrelat “Neutralitat”, de Pelayo Alonso Fernández, primer premi del XI Concurs de Microrelats de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat espanyol, EAPN-ES).

“Per sortir-nos-en només necessitem una mica d’amor: algú que et parli bé, que no et parli amb el racisme, que et digui que te’n tornis al teu país, que vens a robar-nos la feina, que et mira com si fossis escombraria. Sempre m’atura la policia al metro o al tren i la gent em té por, ho veig molt injust, perquè als que fan coses dolentes no els paren”, es lamenta Yassine Ayyoub, que va arribar a Espanya des del Marroc amb ganes de treballar i es va veure obligat durant el primer any i mig a viure al carrer, a la platja o en un parc i a buscar-se recursos amb la ferralla.