Avui hi ha persones que afectuosament ens acomiaden amb un«cuida’t!». Ben mirat, però, tots desitjaríem més que ens cuidessin. Potserfora més exacte dir: «deixa’t cuidar» o «vols que et cuidi?». Tothom persostenir-se necessita d’algú altre. Segons el periodista Carles Capdevila: «Lacura de les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada.L’han assumit i assumeixen molt més les dones, i l’encomanem a l’últim quearriba, de vegades dones immigrants que deixen de tenir cura dels seus fills,que es queden al seu país, per tenir cura dels nostres avis.»

En aquest número de Catalunya Cristiana dediquem el PrimerPla a les cures en tots els aspectes. Algunes propostes són començar a donarvalor a les cures atorgant-los un preu i que constin en l’economia del PIB,encara que no signifiquin transacció econòmica. Regular millor els permisos dematernitat i de paternitat i dissenyar horaris laborals que permetin conciliarmillor treball i cura. Repartir el volum de feina existent de manera justaentre els diferents àmbits de les activitats humanes (laboral, reproductiu,desenvolupament personal propi i polític) i que els treballadors tinguin dret abaixa per poder tenir cura d’una persona que necessita atenció. L’economia deles cures es dedica a generar un discurs crític davant les formesd’organització de la reproducció social i a donar visibilitat a allò que fafalta perquè la vida sigui possible. Situa al centre el benestar —la vida—mentre que l’economia productiva posa el benefici econòmic al centre del’activitat econòmica —el capital.

Publiquem una entrevista del nostre redactor Joan AndreuParra a Lucía Ramón, filòsofa i teòloga, membre de Cristianisme i Justícia iprofessora a la Facultat de Teologia de València. Ha calgut sintetitzar.Parlava també de les nostres exigències com a cristians a l’hora de tenir curadels altres. Les persones necessitem suport, però també reconeixement, respectei participació en la presa de decisions sobre les qüestions que ens afecten,consol, esperança, alegria profunda de viure. Que els cristians hem de mostraramb paraules i obres quines són les conseqüències socials de la nostra fe, elnostre compromís amb la justícia en aquest sentit ampli, tant en el quotidiàcom en el social i polític. Si no ho fem, estem oferint una imatgedistorsionada del cristianisme.

El filòsof Francesc Torralba té dues obres dereferència sobre la cura de les persones: Antropología del cuidar (1998) iÉtica del cuidar (2002). Són llibres pensats sobretot per al món assistencial,guies pràctiques per a cuidadors i per a tots els professionals de la salut quetenen la responsabilitat de cuidar, que, d’una manera o altra, som tots.