La religiositat popular ha estat la protagonista de la Setmana Santa a Andalusia, que celebra i viu les seves tres “Setmanes Santes”: la dels temples, la del carrer i la del cor.

La Setmana Santa a Andalusia també té, com a les altres regions i comunitats autònomes, el seu aire especial, travessat per una religiositat que s’endinsa en els sentiments més profunds, marcats per l’art, la bellesa, la plasticitat que transmet, sobretot, la il·lusió de viure una vida en la qual no pot faltar una “mirada a les alçades”.

En un dels seus darrers llibres publicats, Et desitjo el somriure, el papa Francesc ens parla dels “cristians sense Pasqua” i ens n’ofereix tres belles pinzellades.

Primera, “certs cristians sembla que tenen una Quaresma sense Pasqua. Reconec que l’alegria no es viu de la mateixa manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, tan dura en ocasions. Però sempre hi haurà una escletxa de llum que neix de la certesa de ser objecte d’un amor infinit, incondicional”.

Segona, “comprenc les persones proclius a la tristesa per les greus dificultats que han de patir, però, a poc a poc, cal permetre que l’alegria de la fe comenci a créixer com una mena de confiança secreta”.

Tercera, “la bondat del Senyor ni s’esgota, ni s’acaba la seva misericòrdia, que es renova cada matí. És bo esperar en silenci la salvació del Senyor!”.

Com tot en la vida, va passant, però hi ha moments estel·lars que poden canviar-nos per dins, als acords d’una fe senzilla, entranyable, fraternal. Tant de bo restin en tots nosaltres els meravellosos missatges de totes les Setmanes Santes que hem celebrat.