L’any 2021 la Conferència Episcopal Francesa aprovava quelcom que tancava dècades de polèmica al seu país: el retorn a l’expressió “consubstancial” dintre del Credo en referència a Jesucrist i al Pare.
També ells, com nosaltres, varen optar en els anys seixanta, arran de la traducció del missal a les llengües vernacles, per l’expressió “de la mateixa naturalesa del Pare”, al·legant que aquesta manera de dir és més d’acord amb la mentalitat del moment, i que el mot “consubstancial” seria de difícil comprensió pels fidels.
A partir d’aquell moment, molts intel·lectuals del país veí varen protestar. Fou l’octogenari Étienne Gilson, professor emèrit del Collège de France, membre de l’Acadèmia francesa i antic senador, persona d’un pensament catòlic obert, qui va escriure de forma contundent en contra d’aquesta expressió adoptada, i es preguntava, irònicament, si ell no hauria esdevingut cismàtic precisament a causa de la seva adhesió al Concili de Nicea.
També Yves Congar, Henri de Lubac, Jacques Maritain, Charles Journet, entre altres, són unànimes i comparteixen aquest matís important que expressà Gilson. Precisament Congar li va escriure una carta el 6 de juliol del 1965, on li deia: “Em permeto d’expressar-vos el meu acord. Jo mateix, el mes de gener passat, vaig recolzar la protesta d’un prevere en el mateix sentit. Ell remarcava justament que els semi-arrians haurien signat la fórmula ‘de la mateixa naturalesa’, i que sant Hilari acceptà l’exili per no admetre-la.”
Per la seva banda, Jacques Maritain va escriure el 1965 una carta al papa Pau VI, on protestava per aquesta traducció que qualificava “d’errònia i, estrictament parlant, herètica”.
Així mateix, el teòleg Henri de Lubac, va adreçar unes lletres el 1965 al president de la Comissió litúrgica de l’episcopat francès, on li feia avinent la imprecisió de la fórmula “de la mateixa naturalesa”. Afirmava que també Pere i Pau eren de la mateixa naturalesa (humana), i que, tanmateix, sempre serien dos. L’any 1980, insistí encara en el mateix sentit.
I nosaltres? No hauríem de fer també una revisió d’aquest text, tant en la versió catalana com en la castellana? No necessitem i no tenim dret de professar la fe íntegrament? Seguir els passos dels catòlics veïns seria just i intel·ligent.
Per altra banda, i per fer-ho bé del tot, en lloc del “professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat”, com diem, caldria dir, més d’acord al text llatí: “…per perdonar els pecats”. Des d’aquí defensem un Credo més precís.
