L’aula magna de la Universitat Abat Oliba de Barcelona va acollir, dissabte 3 de febrer, la presentació del Corrent Social Cristià, un nou moviment que, segons la seva declaració fundacional, “cerca transformar la societat actual per fer-la més lliure i més justa”.
El col·lectiu, sorgit de l’empenta de l’associació e-Cristians amb l’ajuda de moltes altres realitats de l’Església i de la societat, com també de nombroses persones a títol individual, “proposa la renovació social, cultural i política, promovent els principis i els valors de l’humanisme cristià en tots els aspectes de la vida i en tots els sectors”.
“Proposa la renovació social, cultural i política, promovent els principis i els valors de l’humanisme cristià en tots els aspectes de la vida i en tots els sectors”
L’acte, que es va desenvolupar tot el matí i que va tenir com a preludi una missa a la capella de la mateixa universitat, va ser conduït per Josep Miró i Ardèvol, president d’e-Cristians, i va comptar amb les intervencions de l’equip promotor, amb la professora Maria Pilar Ruiz, el publicista Albert Solé, el funcionari de l’Ajuntament de Bescanó Carles Ros Arpa i el delegat d’Evangelització de la diòcesi de Vic, Remigi Palmés, entre d’altres.
La part central va consistir en dues conferències per a la reflexió sobre “la crisi educativa i de la societat”, la primera, del doctor en Filosofia Josep Maria Alsina Roca, i la segona, del també filòsof i pedagog Gregorio Luri.
Al final de la trobada, Miró i Ardèvol va fer una crida a l’acció sobre els grans temes, sobretot la defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural, una economia més justa, una vida política amb més democràcia real i més centrada en la persona i un sistema educatiu on les famílies siguin el principal referent de llibertat. “El mal no té prou força per derrotar el bé. Només ho pot fer per omissió dels qui poden fer aquest bé”, va assegurar. El president d’e-Cristians, a més, va concloure que “el Corrent no ha vingut a fer teoria ni grans discursos, sinó per actuar amb la voluntat de transformar la societat”.
MIRÓ I ARDÈVOL
“El mal no té prou força per derrotar el bé. Només ho pot fer per omissió dels qui poden fer aquest bé”
En aquesta matinal de presentació del Corrent Social Cristià, van ser presents molts homes i dones de diversos àmbits eclesials, professionals i socials en general. Hi van participar presencialment des de la delegada de Formació i Acompanyament del Laïcat de l’Arquebisbat de Barcelona, Anna Maria Almuni, fins al cap de l’Àrea d’Identitat i Missió de l’Escola Cristiana de Catalunya, Eloi Aran, passant per la professora d’IESE Business School Núria Chinchilla, l’exvicepresident del Tribunal Constitucional i advocat Eugeni Gay, l’exdiputat Manuel Silva i el director del Col·legi Santa Isabel de Barcelona, el sacerdot Manuel Salord, entre molts d’altres. El grup iniciador del Corrent va explicar, a més, que molts han mostrat el seu suport al nou moviment inscrivint-se malgrat no haver pogut se presents a l’acte del 3 de febrer.
Josep Maria Alsina, també rector honorífic de la Universitat Abat Oliba, va analitzar les crisis de l’educació detectades sobretot els últims tres segles, a la llum de diversos pensadors i del mateix Magisteri de l’Església.
Va destacar que “l’educació ha d’estar al servei de l’ésser humà d’acord amb la finalitat per la qual va ser creat per Déu”, i va citar l’encíclica ‘Divini Illius Magistri’ de Pius XI per defensar “una educació cristiana com la millor garantia que sigui perfecta”. Per la seva banda, Gregorio Luri va defensar una educació basada “en aquell amor que els pares i mares mostren, per exemple, quan surten a treballar de bon matí”, alhora que va reivindicar la vigència d’aquella filosofia que proclama que “les coses grans només les podem arribar a conèixer si les estimem”.
JOSEP MARIA ALSINA
“L’educació ha d’estar al servei de l’ésser humà d’acord amb la finalitat per a la qual va ser creat per Déu”
Un projecte on “tots són necessaris“
A la part final de la trobada, Albert Solé va explicar la imatge i el nom del moviment. Va dir que “el logotip del peix és un signe molt present en la imatge del cristianisme des dels primers segles”, i va justificar el color rosat o salmó perquè “correspon als dos diumenges litúrgicament més alegres de l’any: el Gaudete de l’Advent i el Laetare de la Quaresma”, dos signes d’esperança enmig dels deserts i les preocupacions.
Després, les crides dels qui van intervenir van ser principalment a “construir un col·lectiu on tots són necessaris, des de la diversitat, sempre apuntant a una unitat del missatge cristià per a la nostra societat en allò que és fonamental”. La lectura de la declaració va donar pas, per cloure l’acte, a una crida a la participació en grups de treball, en propostes i en iniciatives on “no es busquin protagonismes ni personalismes, sinó aportacions i servei”.
Com es diu al final de la declaració fundacional, el Corrent Social Cristià “es fonamenta en la dignitat de la persona i la promoció dels seus drets, la llibertat religiosa, la igual dignitat dels homes i les dones la protecció de la família, els principis de solidaritat i subsidiarietat, el bé comú, el destí universal dels béns, la preservació de la natura i la participació ciutadana”.
En un ambient fratern, alegre i festiu, els participants es van acomiadar amb l’objectiu de posar cadascú el seu granet de sorra en aquest gran projecte de presència cristiana a la vida pública, no pas formant un partit polític, sinó un nou referent de mobilització social “per construir una civilització basada en la veritat i l’amor“.
