La catedral de Barcelona va acollir, el 7 de desembre al vespre, una celebració de l’Eucaristia en què Gabriela Villarreal es va consagrar a l’Ordo Virginum (Orde de les Verges).
La missa, presidida pel bisbe auxiliar Javier Vilanova, va incloure a la part central tot el ritu de consagració, amb la crida a la candidata, l’homilia, la ratificació del compromís responent a tres preguntes, la lletania dels sants amb la pregària de tota l’Església, el propòsit de castedat, la pregària consagratòria i el lliurament dels signes: el vel, l’anell i el llibre de la Litúrgia de les Hores.
En diversos moments de la celebració, el bisbe Javier va recordar que ser “esposa de Crist” és la millor síntesi de tot el que és “un camí en què, dins aquesta etapa concreta en la vida de Gabriela Villarreal, el Senyor ha tocat el seu cor i ella ha respost amb generositat, lliurant-se a Jesús amb alegria en una opció que veritablement val la pena”.
JAVIER VILANOVA
“El Senyor ha tocat el seu cor i ella ha respost amb generositat, lliurant-se a Jesús amb alegria en una opció que veritablement val la pena”
Amb la resposta a la crida, “M’heu cridat, Senyor, aquí em teniu”, es va sintetitzar també la predicació. Javier Vilanova va destacar que Gabriela Villarreal “ha anat fent passos en el camí de la vida i de la fe, amb conversió i creixement constants”.
En aquesta línia, el bisbe auxiliar va recordar que “Crist, que viu en la vida de Gabriela Villarreal, serà llum per a ella, com també ho serà la seva vida per als qui busquen Crist”. Vilanova va assegurar “viure en Crist i en l’Esperit de Déu, que fa totes les coses noves, és increïble”, i va fer una crida a la nova verge a recordar sempre que “consagrar-se és totalment del Senyor, un canvi que es dona amb la força de l’Esperit Sant”.
Finalment el prelat va assegurar que “la consagració és per servir l’Església, a través del bisbe i els pastors, a partir d’un carisma mogut per un cor cridat a estimar els més pobres”. També va recordar que Gabriela Villarreal “està ajudant diferents realitats de servei als més necessitats”, entre elles el menjador Reina de la Pau de les germanes Missioneres de la Caritat, i la Fundació Dit i Fet, al centre de Barcelona.
L’Eucaristia amb la consagració de Gabriela Villarreal a l’Ordo Virginum va comptar amb diversos preveres concelebrants, entre ells el rector de Santa Anna-Hospital de Campanya, Peio Sánchez, el delegat diocesà per a la Vida Consagrada, Joan Josep Moré, el caputxí Josep Manuel Vallejo, el director del Secretariat per al Catecumenat a l’arxidiòcesi de Barcelona, Felip-Juli Rodríguez, i el salesià i biblista Jordi Latorre, amb Ramon Ollé com a diaca assistent.
A més, van participar-hi Germán de la Riva a la direcció de cants i Josep Maria Escalona a l’orgue, així com diverses verges consagrades catalanes i d’altres llocs d’Espanya que van voler ser testimonis d’aquesta nova incorporació a l’orde.
Després de la celebració, en una entrevista a Ràdio Estel, la nova consagrada ha destacat la importància d’aquest pas en la seva vida, després d’un llarg discerniment personal i vocacional.
Gabriela Villarreal ha assegurat que ha rebut aquesta consagració “emocionada, abrumada i agraïda a molta gent, com també acompanyada per l’arxidiòcesi”, fins al punt que ha assegurat que no esperava tant “de la gent, tant dels amics més propers com dels qui, sense tanta relació quotidiana, també han donat el seu suport”.
GABRIELA VILLARREAL
“Estic emocionada, abrumada i agraïda a molta gent, com també acompanyada per l’arxidiòcesi”
D’altra banda, Gabriela Villarreal ha animat les noies que vulguin conèixer l’Ordo Virginum “que s’apropin a la parròquia, a les consagrades, sempre disposades a informar, i a la mateixa diòcesi per conèixer què és” aquesta forma de consagració, la més antiga en la història de l’Església. Gabriela Villarreal ha revelat que va ser el 22 de maig de 2020, en ple inici de la pandèmia i després del primer confinament general, quan va sentir més clarment la crida, concretament durant una Missa a la mateixa catedral de Barcelona presidida pel bisbe Toni Vadell, ara difunt.
Les verges consagrades dediquen el temps a les obres de penitència i misericòrdia, a l’activitat apostòlica i a la pregària, segons el seu estat de vida i els seus dons espirituals. No viuen en comunitats, sinó en dinàmica de contacte amb el món a través de la seva pròpia professió o feina. En l’Església Catòlica, una consagrada a l’Orde de les Verges és una dona que ha optat lliurement per una vida de virginitat perpètua com a “esposa de Crist”. La seva entrega és personal i de compromís directe i concret amb el bisbe diocesà segons el ritu litúrgic aprovat.
UNA FORMA DE CONSAGRACIÓ ANTIGA I ALHORA MODERNA
L’Ordo Virginum és la més antiga de les formes de consagració femenina. En sorgir la vida monàstica, el seu ritu de consagració va quedar reservat a aquest àmbit. Durant diversos segles, la forma primigènia de consagració personal i pública de caràcter secular va quedar interromput.
Però gràcies a l’impuls de renovació eclesial que va inspirar el Concili Vaticà II, va començar la restauració del ritu de consagració a l’Orde de les Verges, concretament amb la publicació de la constitució sobre la Sagrada Litúrgia, del 4 de desembre de 1963. El ritu es va promulgar el 31 de maig de 1970 i va entrar en vigor el 6 de gener de 1971. La primera consagració d’aquesta etapa moderna a Catalunya es va fer l’any 2000.
Paral·lelament, el Codi de Dret Canònic vigent (de 1983) reconeix aquesta forma de vida consagrada en l’Església i especifica la seva naturalesa jurídica en el cànon 604. A cada diòcesi, el bisbe acostuma a aprovar el seu propi directori per a l’Ordo Virginum o bé cada Conferència Episcopal per al seu propi país. A Espanya hi ha ara més de 250 verges consagrades i, al món, unes 5.000. Són d’edats diferents, però amb l’únic objectiu de “servir Crist enmig del món”.
