Dissabte 22 de novembre, a Barcelona, se celebra el I Congrés Avis influencers de Sols Per Avis (www.spavis.org). Es tracta d’una trobada, promoguda per la Fundació Temps i Compromís, adreçada a avis, futurs avis, responsables d’Esglésies i institucions cristianes de parla hispana. En parlem amb el matrimoni Cesca Planagumà i Víctor Mirón, orientadors familiars i avis. Fa 50 anys que estan casats, tenen 3 fills i 6 nets i, com diuen, “aquest és el nostre millor currículum”. Planagumà és coautora del llibre Desde que soy abuela, ya no me pinto los labios. Una guía para los abuelos de hoy, mentre que Mirón acaba de publicar El abuelo que quiero ser: una guía para ser mejor abuelo.

Com neix Sols Per Avis (SPA)?

Vam començar l’any 2021 amb una pàgina web. Se’ns va ocórrer perquè som fundadors d’una iniciativa de fa molts anys, uns 30 anys, en pro de la família, que es diu “De família a família”. Vam veure que en el cicle de la vida hi ha moltes coses per a les parelles que s’han de casar, cursets d’enriquiment per a matrimonis, escola de pares… I ens vam adonar que no hi havia coses per a avis.

No hi ha res per als que estem en aquesta edat. Tenim, com a mínim, un quart de la nostra vida per endavant. I t’adones que la societat no compta amb tu. Nosaltres hem escrit un llibre per als matrimonis, que es diu Creciendo + juntos, amb una altra parella, però ens adonem que per a nosaltres, per ajudar a ser avi, no hi ha res.

SPA va néixer de la iniciativa d’uns avis i unes àvies que volem ser avis intencionals, és a dir, prendre iniciatives amb els nets. Volem treballar, com a avis, per deixar un llegat de valors, de fe autèntica. Això és una mica la idea o el propòsit de SPA: poder ajudar a empoderar els avis amb eines per poder deixar un bon llegat als nets.

Constateu que la societat no compta amb els avis. Què hi podem fer?

Hi ha una indústria que ens ha descobert: tot és distreure’ns. Tenim un temps molt bonic per estar amb els nets. Però en canvi, hi ha aquesta indústria que ens ha descobert perquè tenim quatre coses.

Primera, tenim temps. La major part de nosaltres, que som de la generació dels boomers, estem jubilats o a punt de la prejubilació; segona, tenim salut; tercera, tenim recursos. La major part de nosaltres (alguns no, que ho estan passant molt malament i ens solidaritzem amb ells) cobra alguna jubilació i té recursos fixos. I, quarta, i aquesta és molt important, tenim moltes ganes de fer coses.

Què ha passat amb això? Començant pels nostres líders polítics, i ho dic amb tot el respecte, i també els nostres líders religiosos, ens han obviat, ens veuen grans, no ens veuen útils i, en canvi, tenim tota una vida per davant, tenim entre 20 i 25 anys almenys.

I hi ha una cosa molt important aquí. Hi ha una paraula molt cristiana, que se’n diu “discipular” o acompanyar la gent i preparar-la. És a dir, jo puc ajudar els de darrere, puc ajudar els de la meva generació i puc ajudar els de davant.

Hem de mirar endavant i no només asseure’ns a les banquetes de les esglésies, o als bancs dels parcs i aguantar, o divertir-nos amb els creuers i que ens prenguin tots els diners que ens queden. No volem dir que no ens divertim. Però no només és això.

Ara hi ha un contracte social nou que ens ha dit: vosaltres ja heu criat els vostres fills. Ara us toca divertir-vos. Invertiu en vosaltres, ja us direm com, però invertiu en vosaltres. Els nets són una cosa dels vostres fills. De tant en tant aneu amb ells, sortiu…

L’altre extrem són els “avis cangur”. L’avi va ofegat i té el sentiment que ha de renunciar a la seva pròpia vida per poder donar suport als fills que, d’altra banda, això tots ho volem fer. El que passa és que, en molts casos, a vegades és un abús.

No es tracta dels dos extrems: ni passar el temps desconnectats, ni que tota la teva vida sigui educar els nets, perquè no és el nostre paper. El nostre paper és donar suport, però en cap dels casos educar.

Hi ha més vida a part de fer d’avi. I això no només beneficia els avis, sinó que també és un exemple i un referent per als fills i els nets. Hi ha més vida, hi ha moltes coses encara per aprendre, per descobrir, per donar…

Tenim alguna cosa a fer els avis, no solament, ajudar els fills quan s’ho estan passant malament. Els primers que volem que els nostres fills estiguin bé som nosaltres, els avis, i els nostres nets; perquè si estan bé els fills, els nets també estaran bé.

Ara, hi una situació difícil de relació entre pares i avis, entre els pares i els fills. Molt trist. El 85% dels fills tenen problemes amb els seus pares, que són els avis. És molt. Hi ha fills que es volen divorciar literalment dels seus pares.

Què volen els avis avui?

Vam fer una enquesta amb els avis que nosaltres coneixíem. I vam tenir una sorpresa molt gran. Els vam preguntar: quines són les teves preocupacions com a persona?

Nosaltres pensàvem que ens dirien els diners, la salut… La primera preocupació que van dir és la vida espiritual. I la segona gran preocupació és la relació amb els fills. Però de llarg.

Això ens va preocupar molt. Per què a la nostra edat la gent està preocupada a nivell espiritual? Perquè la gent s’està confrontant amb un futur. I som a l’última volta. I comencen a haver-hi preguntes. Quan has començat a perdre amics, familiars… hi ha també una necessitat, un buit, a dintre de les persones, que s’adonen que potser tenen molt per fora, però per dintre estan buits.

La segona pregunta que els vam fer és què us preocupa més com a avis? I aquí van sortir clarament els que són cristians: compartir la seva fe, transmetre la fe als seus nets. I els que no ho són, els valors. Reconeixien que hi ha uns valors fonamentals i reconeixien que també hi ha una fe a transmetre.

I t’adones que els nets estan en un altre pla. Aquí als avis tenim una responsabilitat molt gran. I per això va néixer Sols Per Avis. Som una iniciativa cristiana, volem empoderar, ajudar els avis, despertar-nos, donar-nos suport, donar-nos eines, buscar-les (perquè tampoc n’hi ha tantes), crear-les…

Qui són els “Avis influencers”?

Aquest és el lema del congrés. Avui que els nostres nets estan tan enganxats a diferents influencers, volem ser avis influencers: que els nostres nets ens vulguin escoltar i seguir. Malauradament, la majoria del temps de lleure dels nens és amb les pantalles. És difícil captar la seva atenció. Els avis ho tenim complicat i ens hem d’endinsar en aquest món, no tenir por de la tecnologia. Cal saber comunicar-te amb els teus nets amb aquest mitjà, que mai substituirà el tenir-nos a prop i tocar-nos i abraçar-nos. Volem estar en el món dels nostres nets, però ens adonem que ens falten moltes eines.

Com s’estructura el programa del congrés?

Esperem un mínim de 200 avis i àvies, de manera presencial. Ho farem també per streaming, per a tots els països de parla hispana. El programa inclou dues ponències al matí, El repte de ser avis avui i Avis intencionals: connectant i unint generacions, i quatre tallers a la tarda: Intercedint pels nostres nets, Transmetent la fe cristiana als nostres nets a través d’històries, Afrontant dinàmiques familiars diverses i Impulsant un moviment d’avis cristians intencionals. També tindrem una taula rodona, música i algunes sorpreses que no podem desvetllar… El matí seria el “què” i el “per què” i a la tarda el “com”.

La bretxa digital es nota molt, però potser també és una oportunitat de connectar amb aquesta generació més jove.

Els nostres nets són els nostres mestres. Ells ens ensenyen i l’orgullosos que estan de fer-ho! És divertit i és una oportunitat de complicitat, també. Perquè si una cosa hi ha amb els avis i els nets, i que jo he descobert en ser àvia, és que neix una complicitat i una tendresa que no has experimentat amb els fills, potser perquè t’agafa un altre moment de més feina, et toca educar i corregir… i el paper d’avi i d’àvia, és més relaxat.. diuen que els nens aprenen els valors dels pares, però els capten dels avis.

I per què? La casa dels avis és una casa de pau o ho hauria de ser. Hi ha molts nens que estan patint, i molts avis que estan patint en veure’ls patir, i els nets amb els avis troben un refugi, un lloc segur. Més que mai els avis hem de fomentar l’estimació entre nosaltres perquè, a vegades, quan som avis ho enfoquem tot als fills o als nets. I no, és un temps també de fer créixer la nostra estimació com a parella, com a matrimoni i de descobrir coses noves, i de fer coses noves que potser no hem pogut fer abans.

I això toca els nets. Tots intentem o volem ser el millor avi possible. La qüestió és que els avis som la segona influència més important a la vida dels nens i dels adolescents i preadolescents. El que passa és que ens ho hem de creure i hem de prendre la iniciativa, hem de ser intencionals, perquè els nens t’escolten.

En un aspecte, sí que eduquem, però per influència. Hi ha una responsabilitat de part dels avis. I més nosaltres, com a cristians. A la Bíblia, a la Paraula de Déu, trobem moltes indicacions per als avis. El model bíblic, el model cristià, és “tu, els teus fills i els fills dels teus fills”. No podem parar en el “tu”. La societat diu, para en tu, potser fa èmfasi en la parella, com a màxim en els teus fills, però no en els avis. I això no és el que diu Déu. Hi ha una missió i els avis hem de recuperar aquesta missió perquè si no la fem nosaltres, l’estan fent altres.

Tenim una responsabilitat i això ens donarà també sentit a la nostra vida. Veiem que la gent gran té ganes, però no sap què fer. Hi ha gent que t’està esperant, els teus nens t’estan esperant. I encara que sigui mentida, els teus fills també et necessiten.

Quins fruits us agradaria aconseguir?

Voldríem que sortissin grups a les comunitats, a les esglésies, començar grups a casa, encara que sigui només per pregar pels nostres, per parlar, per donar suport als avis, per buscar eines i llegir alguns llibres. Imagineu la sinergia que es pot crear amb aquests grups de suport.

El que fem és sembrar i Déu farà camins. Aquí sí que estem en les mans de Déu. Nosaltres hem de fer les coses davant d’Ell i deixar els resultats a Ell.

Sols Per Avis neix de la preocupació d’un grup d’avis cristians per donar a conèixer el llegat de fe als vostres nets. Què passa quan els fills no comparteixen aquest llegat?

Ens hi trobem molt. És un mal de cor per als avis que pensem que el millor que podem donar als nostres nets és un llegat espiritual. Primer de tot, els avis han de respectar els pares. No tenim per què estar-hi d’acord, però no podem renunciar al que som, no podem deixar de ser el que som. Els nets no necessiten ser alliçonats, sinó que necessiten testimoniatge. Que vegin que no parlem d’una religió en el sentit d’un costum, sinó que vegin una vivència autèntica, que puguin veure els avis alegres. L’avi cristià ha de desbordar goig i esperança. Els nets són radars i els podem ajudar a tenir una visió de la vida també vertical, no només horitzontal; que hi ha un món espiritual que és real i que el que desitgen els avis és que ells el descobreixin i puguin gaudir-lo. També és interessant constatar quants pares han tornat a la fe cristiana a través dels nets. Els nets parlen i posen en pràctica potser coses que han après dels avis i toquen el cor dels seus pares.

Els temes espirituals als nens els encanten. Per això, Jesús va dir, si no us torneu com a nens, ho teniu difícil. Perquè ells s’ho creuen.

Els avis cristians hem de beneir els nets, i la benedicció arriba a totes les generacions. Hem d’arribar fins on ens deixen, amb respecte, i mai no hem de deixar de ser nosaltres. I casa nostra és casa nostra, amb tots els respectes.

I també dir als avis cristians que l’oració és el terreny on creix l’esperança. Perquè és el lloc on Déu ens torna el que el món ens pren. L’oració és una eina per als avis fantàstica que Déu ens dona, perquè quan hi ha dolor, quan ja no pots arribar allà on els teus nets són, l’oració sí que hi arriba.