El Concili Provincial Tarraconense va ser una reunió convocada pels bisbes amb seu a Catalunya que es va celebrar del 21 de gener al 4 de juny del 1995 per aprofundir en les propostes del Concili Vaticà II. L’assemblea va dedicar algunes reflexions al paper de la Paraula de Déu en la vida de l’Església. Dels quatre grans temes conciliars, els dos primers hi estaven directament relacionats: “Anunciar l’Evangeli a la nostra societat” i “La Paraula de Déu i els sagraments en les nostres Esglésies”.
Entre les resolucions del Concili, són especialment il·luminadores les de l’inici del capítol II, agrupades sota el títol “La Paraula de Déu, font de la vida de l’Església”. En una d’aquestes es diu que el Concili “insta cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella” (48), i en una altra, que “El Concili encomana a les parròquies i a les altres comunitats eclesials que programin la iniciació del poble de Déu en la lectura espiritual i eclesial de la sagrada Escriptura, de manera que aquesta lectura comporti la pregària i la contemplació, i condueixi a un estil de vida evangèlic” (57).
Altres indicacions concretes són potenciar l’Associació Bíblica de Catalunya com a instrument de difusió popular de la Paraula de Déu (54), i valorar els avantatges de “donar caràcter oficial en tots els camps de l’acció eclesial a una sola versió dels textos bíblics” (56).
