No sol ser gaire habitual celebrar l’any commemoratiu d’una persona encara viva, però això justament és el que passa amb l’Any Montserrat Torrent en el centenari del seu naixement, cosa aquesta que s’esdevingué el 17 d’abril de 1926 al pis principal del número 18 del carrer de Carme de Barcelona.
I això que durant la roda de premsa de presentació de les activitats previstes, el 10 de febrer, la coneguda com la dama de l’orgue ha explicat que tot just s’està recuperant d’una pneumònia. “Fa tres mesos vaig tornar a néixer. Vaig tenir una pneumònia molt i molt greu i no em donaven pas la seguretat que me’n sortiria”, ha dit Montserrat Torrent, que ha afegit amb humor: “Els metges que em cuiden em derivaran al psiquiatra quan vegin tot l’enfilall de concerts previstos ara que faig cent anys.”
Res d’estrany si tenim en compte que Montserrat Torrent és la intèrpret professional en actiu més longeva del panorama català, espanyol i potser mundial, tal com ha expressat Jaume Torrens, comissari de l’Any Montserrat Torrent. Als 5 anys es va asseure per primera vegada davant d’un piano, seguint les passes de la seva mare, fins que als 18 anys a Santa Coloma de Farners, on la família passava alguns estius, va escoltar el so de l’orgue interpretat per Narcís Jubany, futur bisbe de Girona i de Barcelona. “És a ell a qui dec la meva vocació”, exposa Montserrat Torrent al llibre Montserrat Torrent. La dama de l’orgue (Ficta Edicions). I assevera: “Tot a la meva vida ha estat providencial.”
La seva dilatada trajectòria li ha permès tenir molts deixebles, de casa nostra i de fora, i que en bona part seran presents el 18 d’abril, l’endemà de fer cent anys, al Palau de la Música Catalana, que acollirà una marató matinal d’orgue amb la participació de Montserrat Torrent i d’una vintena de deixebles seus i altres organites nacionals i internacionals.
L’ORGUE DE SANT FELIP NERI, LA MÀXIMA CULMINACIÓ DE LA VIDA DE MONTSERRAT TORRENT
Però el plat fort del centenari serà sens dubte la inauguració de l’orgue de Sant Felip de Neri, la nineta dels seus ulls, el projecte que va néixer els anys seixanta quan Catalunya era un desert instrumental i de repertori, i que il·lustra la tenacitat de la Dama de l’Orgue per recuperar i superar tot el que la guerra civil va avortar. En aquell moment el projecte no va tirar endavant per manca de finançament però el 2017 es va reprendre gràcies a l’impuls de la Fundació Montserrat Torrent i del felipó Antoni Serramona. D’aquesta manera, aquest orgue d’estil neobarroc, que s’està acabant d’enllestir a Blancafort Orgueners de Montserrat, finalment serà inaugurat el proper 18 de maig, en l’acte central de l’efemèride.
Es farà realitat així el que Montserrat Torrent ha definit com “la màxima culminació” de la seva vida. Un projecte que uneix passat, present i futur, tenint en compte que la construcció de l’orgue va començar amb Gabriel Blancafort i que ara és el seu fill Albert qui la culmina. I tenint en compte també que l’orgue i l’església que l’acull, Sant Felip Neri, han esdevingut “acadèmia de música sacra”, en paraules del mateix Albert Blancafort, fruit d’un convei entre la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, la Fundació Montserrat Torrent i l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).
Dins de l’agenda atapeïda d’activitats de l’Any Montserrat Torrent, que inclouen una cinquantena de concerts, podem destacar tres exposicions: una al Museu Diocesà de Barcelona (5 març – 25 maig); la segona al Museu de la Música (17 abril – setembre), i la tercera itierant. El Museu Diocesà i el Museu de la Música també orgnaitzaran conjuntament una visita guiada als orgues del Barri Gòtic, el 16 de maig.
