Tots coneixem el significat que té el ciri pasqual: “És la llum de Crist ressuscitat.” Quan el sacerdot, la nit de Pasqua, encén el ciri pasqual amb el foc nou, diu: “Que la llum de Crist ressuscitat gloriosament dissipi les tenebres del cor i de l’esperit.” D’aquí, se’n deriva que el cristià troba el consol en aquesta llum de Crist i, alhora, ha de deixar-se il·luminar per Ell per fer camí en el seu seguiment durant la vida terrena.

Del pregó pasqual n’extraiem els paràgrafs següents: “Us demanem, doncs, Senyor, que aquest ciri consagrat al vostre nom cremi sense parar… Que l’estel del matí en trobi encesa encara la flama; aquell estel que mai no es pon: Crist, que, tornant d’entre els morts, s’aparegué gloriós als homes com el sol en dia serè…” També en aquestes paraules se’ns fa palès que Crist ressuscitat és la llum que brilla per a nosaltres, per a la nostra felicitat i la nostra salvació.

En el seu moment, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va promulgar una carta circular, sobre la celebració de les festes pasquals, en la qual deia: “El ciri pasqual que té el seu lloc propi al costat de l’ambó o de l’altar, caldrà que s’encengui, almenys, en totes les celebracions litúrgiques d’una certa solemnitat d’aquest temps, tant a la missa com a Laudes i Vespres, fins al diumenge de Pentecosta. Després caldrà que es traslladi al baptisteri i que s’hi mantingui amb tot l’honor, per encendre-hi el ciri dels nous batejats. A les exèquies, el ciri pasqual s’ha de col·locar al costat del fèretre, per indicar que la mort del cristià és la seva pròpia Pasqua” (n. 99).

El Ritual del baptisme de nens explicita: “Un cop conclòs el temps de Pasqua, convé que el ciri pasqual es conservi dignament en el baptisteri; durant la celebració del baptisme ha d’estar encès, perquè amb facilitat s’hi puguin encendre els ciris dels batejats” (n. 40).

I al Ritual de les exèquies, al n. 53, hi llegim: “La col·locació d’uns ciris encesos al voltant del fèretre es pot valorar en l’aspecte pasqual, però és necessari fomentar el costum de posar-hi només el ciri pasqual, com a signe de la llum i de la vida que venen de Jesucrist ressuscitat.”

Existeixen dos moments importants en la vida del cristià: el començament de la seva pertinença a l’Església, per mitjà del baptisme, i el final de la vida, la mort, per anar a trobar-se definitivament amb el Senyor de la Vida. Pastoralment, es valora granment que en totes dues celebracions hi sigui present la significació de la llum de Crist ressuscitat, per mitjà del ciri pasqual.