Aquest 15 d’agost recordem el P. Adalbert Franquesa, en el centenari dels primers vots de monjo de Montserrat. El P. Adalbert, com era anomenat col·loquialment per la comunitat, havia rebut l’hàbit de novici un any abans, el 27 de juliol del 1924. El jove Franquesa havia ingressat al col·legi de postulants del monestir de Montserrat, tot esperant a tenir l’edat canònica per poder començar el noviciat.

Estanislau Franquesa i Garròs (el seu nom civil), que era el més petit de sis germans, va néixer a Moià el 18 de desembre del 1908. Va tenir dos germans escolapis i, posteriorment, un nebot, monjo de Montserrat, l’estimat germà Carles Solà; una neboda Vedruna, la germana Núria Solà, i una altra neboda, benedictina, la germana Mª Teresa Solà, monja del monestir de Sant Pere de les Puel·les.

En la seva fecunda i llarga vida, el P. Adalbert, que va ser ordenat prevere el 1932, va tenir dues passions, a més del seu amor a Montserrat i a la seva vocació: la litúrgia i l’ecumenisme.

El P. Adalbert va ser enviat al monestir de Beuron a completar la seva formació, i en retornar a Montserrat el 1933, va ser nomenat prefecte dels postulants. A més, es dedicà a la publicació d’El missal del poble (amb una traducció castellana), que s’imprimí a la impremta del monestir, fins al 1936. Cal remarcar que els comentaris de les misses eren del P. Adalbert.

A l’inici de la guerra civil, el P. Adalbert amb el P. Escarré i l’abat Marcet van ser els primers monjos de Montserrat que van deixar el monestir per anar-se’n a l’estranger i d’aquesta manera arribaren a Roma.

Posteriorment, el P. Adalbert va ser enviat a l’abadia renana de Maria Laach, per ampliar la seva formació litúrgica. Quan va poder retornar a la península, va fer classes de litúrgia al Seminari de Gasteiz, on, com deia el P. Alexandre Olivar, “la matèria no eren les rúbriques, ni la pràctica general del culte diví, sinó el misteri del Crist”.

Una vegada acabada la contesa, i durant molts anys, a Montserrat mateix, el P. Adalbert contribuí a la creació dels cursets d’estiu sobre litúrgia, destinats a mossens i a seminaristes.

El P. Franquesa fou nomenat prefecte dels germans llecs, conseller de l’abat, sagristà major i primer mestre de cerimònies del monestir. De la seva etapa com a sagristà, impulsà el projecte de construir un nou tron per a la imatge de la Moreneta, que culminà en les festes de l’entronització de la Mare de Déu, el 27 d’abril del 1947.

El P. Adalbert, que durant el Concili formà part de l’equip internacional que treballà en la renovació de la litúrgia, fou elegit representant de l’episcopat espanyol per tal d’assessorar els bisbes sobre aquest tema.

Anys més tard, fou el primer superior de la petita comunitat montserratina que s’hi instal·là a l’Institut Ecumènic de Tantur, a Terra Santa.

El P. Adalbert, que morí a Montserrat el 6 d’octubre del 2005, va ser reconegut internacionalment pel seu treball en la litúrgia i en l’ecumenisme.