Enguany s’escau el centenari de la Bíblia de Montserrat. Aquesta és una gran obra, iniciada pel P. Bonaventura Ubach (1879-1960), perquè és el primer intent d’oferir una traducció al català de tota la Bíblia a partir de les llengües originals; és una bíblia il·lustrada, aprofitant el material fotogràfic dels viatges a l’Orient Mitjà del mateix P. Ubach i dels seus deixebles en l’estudi bíblic, també monjos.
Els volums, editats amb una maquetació molt acurada, feta a l’antiga impremta de Montserrat, contenen també la traducció al llatí de la Vulgata, i comentaris a peu de pàgina que ajuden a la comprensió del text. La part II del volum dedicat als evangelis sinòptics, Marc i Lluc, no es va dur a terme, per tant, el projecte de l’anomenada Bíblia Gran roman inacabat.
El P. Guiu Camps i el P. Justí Bruguera feren una revisió literària global de la Bíblia i la completaren per crear una edició popular que defugia les paraules arcaiques i traduccions excessivament literals, traducció per cert, que Josep Pla qualificà de “model del català modern” a Notes del capvesprol (Obra Completa). Sortia així la Bíblia de Montserrat “manual” o “bíblia petita”, primer en 5 volums a partir de 1961 i en un sol volum el 1970, que es publicà a l’editorial Casal i Vall, d’Andorra.
Al principi, semblava que Francesc Cambó, el gran mecenes del noucentisme català i impulsor de la col·lecció Bernat Metge, seria el patrocinador del projecte, però aquest concebia que la traducció de la Bíblia havia de ser una obra d’equip, amb un grup d’intel·lectuals a ell afins, més interessats en la part filològica i literària que en la contextualització del text i el treball de camp que engrescava el P. Ubach. Per tot això, el projecte es va bifurcar: el grup de Cambó inicià la Fundació de la Bíblia Catalana, que publicà el seu primer volum el 1928 (per tant, d’aquí a dos anys se’n celebrarà també el centenari) i la Bíblia de Montserrat, tota ella feta per monjos de Montserrat.
Tot i que el P. Ubach va ser l’ànima del projecte, tot el monestir de Montserrat s’hi va engrescar, començant per l’abat Marcet, que havia sigut company d’estudi del P. Ubach; els joves monjos P. Benet Junqué i P. Salvador Obiols, el primer, fotògraf, i el segon, comentador del Nou Testament, que en una ruta per l’actual Turquia, seguint les rutes de sant Pau, begueren aigües insalubles i moriren (per això a Montserrat sempre s’han anomenat els màrtirs de la Bíblia); i l’abat Antoni M. Escarré, que després de la guerra civil pogué reprendre l’edició sortejant tota mena d’entrebancs per part de les censures tant eclesiàstiques, com sobretot, del règim franquista. La Bíblia de Montserrat pel sol fet de ser en català, era sospitosa de “separatista”.
