Gairebé totes les parròquies andaluses van celebrar les vetlles dedicades a la Immaculada amb les misses pontificals a les seves catedrals i una devoció especial juvenil a Maria. Contemplem Maria Immaculada: una dona sense taca, sense pecat. Un ésser humà com nosaltres, que ha fet espai en la seva vida a Déu, perquè Ell s’expressi a través d’Ella. Ella li va donar vida, alè, aliment, educació. La festa de la Immaculada ha estat també la nostra perquè som beneïts, estimats, especials davant del Pare celestial. Ens ha omplert de béns i de dons. Hi ha una cosa pura en tot ésser humà, un fons intocable, immaculat, en el qual resideix el seu rostre més autèntic. Déu mateix habitant en nosaltres, donant-nos la nostra identitat veritable, feta de bondat, de senzillesa i de despreniment.

En aquests temps de cansament i pessimisme increient, Maria pot conduir-nos cap a una vida cristiana més fonda i més fidel a Déu. Apropar-nos a Maria és col·locar-nos en el millor punt per descobrir el misteri de Crist i acollir-lo. L’evangelista Mateu ens recorda Maria com la mare de “l’Emmanuel”, la dona que ens pot apropar a Jesús, el “Déu amb nosaltres”. Tres boniques “guspires” en la seva silueta: “Maria, la mare del meu Senyor”, com proclama Elisabet a crits i plena de l’Esperit Sant; “Maria, l’evangelitzadora”, que ofereix a tothom la salvació de Déu; “Maria, portadora d’alegria”, des d’una actitud de servei i d’ajuda a qui la necessita. Avui és obligat recordar el sonet de Gerardo Diego a la Immaculada i escollir alguns dels seus versos: “¡Alba, mírala bien! Y el mundo sea / heno que cobra resplandor y brío / en su mirar de alondra transparente, / aurora donde el cielo se recrea, / aurora tú que fuiste como un río / y Dios puso la mano en la corriente.”