És quelcom sabut que moltes paraules no tenen un significat únic, sinó que amb elles hom pot expressar coses diverses o, si més no, amb matisos que aporten marcades distincions. Això passa quan afirmem que la litúrgia és una “festa”. En aquest context ens hem de preguntar què volem dir exactament.
Ja en el llunyà 1981 el cardenal i teòleg Joseph Ratzinger, en el seu llibre que porta per títol precisament La festa de la fe (en tenim una traducció castellana de l’editorial Desclée de Brouwer, a més de la que trobem a les seves Obras Completas), afronta aquesta qüestió. Ell afirma que la litúrgia és una festa, i que aquesta, a fi que no sigui una reacció alienant, ha de respondre a la pregunta humana inevitable sobre la mort en vistes a una vàlida autorització a l’alegria existencial. Com podríem fer festa si la vida fos una mera sala d’espera de la mort? Aquesta autorització només la dona la resurrecció de Crist. Per això mateix, tota celebració litúrgica i, en especial, l’eucaristia, té una orientació escatològica i se centra en la teologia de la creu.
Així, doncs, fer festa litúrgicament significa adorar. L’adoració no és una activitat al costat d’altres, sinó que en ella ens submergim en el significat central de la festa cristiana. Per això, com ens va recordar el papa Benet XVI, la màxima adoració a Déu s’expressa en la celebració de l’eucaristia, atès el seu caràcter inherent de sacrifici.
En aquesta línia s’ha expressat aquest estiu el papa Lleó XIV. Tot parlant a un grup de joves acòlits francesos, afirmà que l’eucaristia que ells tenen l’honor de servir al costat de l’altar és “el tresor dels tresors”, perquè en ella el Crist se’ns dona a la creu per amor. Així mateix, els recordà que, si és ben cert que la missa és una festa a causa de la presència de Jesús, no poden oblidar que, al mateix temps, “la missa és un moment seriós, solemne, amarat de gravetat”. I els exhortà dient: “Que el vostre comportament, el vostre silenci, la dignitat del vostre servei, la bellesa litúrgica, l’ordre i la majestat dels gestos puguin introduir els fidels a la grandesa sagrada del Misteri”.
El contingut de la paraula “festa” en relació amb la litúrgia és, doncs, ben clar. I la seva traducció legítima no poden ser expressions banals, ni simplement folklòriques o copiades dels costums socials. L’única interpretació arrelada en la sagrada escriptura i en la tradició de l’Església d’Orient i d’Occident és la que ens condueix a l’adoració. Com afirma Ratzinger: “L’adoració és la veritat.”
