Vivim a la tardor, temps de llavors i de sembres, de solcs oberts, d’inicis de curs, de promeses per tot arreu, tot i que després la realitat ens colpegi amb les seves “llistes d’espera” i els seus milers de “contratemps”.

Després de la presa de possessió el mes de maig passat i dels seus primers passos a la diòcesi, el bisbe de Còrdova, Jesús Fernández, ha escrit la seva primera carta pastoral, amb motiu del nou curs 2025-2026. Val la pena seleccionar alguns dels seus missatges principals.

“Primer, som davant d’un canvi d’època, com ens va dir el papa Francesc. Segon, la humanitat necessita una profunda renovació  espiritual, relacional i pastoral, donada la secularització creixent interna juntament amb una sèrie de reptes culturals i socials. Tercer, en els meus mesos de pasturatge, m’han sorprès gratament meravelloses realitats, com la quantitat d’esdeveniments extraordinaris que guarneixen els afanys pastorals, la preparació intel·lectual dels sacerdots i la seva disponibilitat, la implicació dels laics, a través de l’apostolat seglar, la pastoral familiar i a favor de la vida, la riquesa d’obres caritatives i socials.”

Quart, el bisbe suggereix a la seva carta pastoral “unir forces i col·laborar en projectes comuns”, per a la qual cosa serà de gran ajuda un Pla pastoral diocesà.

Es tracta de sembrar, de contemplar els reptes d’un futur carregat de problemes i de traçar els camins a seguir. El nou bisbe de Còrdova, amb aquesta carta pastoral, podem dir que inicia el seu camí convidant el clergat i els fidels a “edificar una Església propera, missionera i samaritana”.

Hora difícil, certament, però també esperançada. Veus així, de confiança i d’alè, són les que veritablement calen per solucionar problemes i posar a punt esforços i horitzons.