“Viure en habitacions ha passat de ser una alternativa transitòria a una solució permanent.” Així ho constata l’informe que han presentat aquest dimarts 4 de febrer Càritas Diocesana de Barcelona i l’Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade, que porta per títol Exclusió compartida, viure en una habitació en un context d’exclusió residencial i social.
L’informe, elaborat a partir de 62 entrevistes en profunditat a 50 persones i 4 grups de discussió amb un total de 36 integrants, s’ha fet amb l’objectiu de conèixer, visibilitzar i denunciar la realitat de les persones que viuen en habitacions en un context d’exclusió residencial i social. Ho ha explicat Guillermo Oteros, tècnic de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, que en la seva intervenció ha recordat que durant el 2023, “més de 50.000 persones ateses per les 10 Càritas de Catalunya vivien en habitacions”.
L’única alternativa per a un nombre elevat de persones en situació d’exclusió social
Una de les principals preocupacions de les dues entitats que han presentat l’informe és l’augment de persones que han de viure en habitacions a causa de la falta de mesures que garanteixin el dret humà a l’habitatge adequat. Això fa que, com ha manifestat el mateix Oteros, viure en una habitació sigui l’única opció: “Les creixents dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne provoquen que viure en una habitació d’un pis compartit esdevingui l’única alternativa per a un nombre elevat de persones en situació d’exclusió social”.
Les conseqüències de viure en una habitació
A més d’analitzar les característiques d’aquesta tipologia d’exclusió residencial, l’informe també exposa les implicacions que comporten en el dia a dia de les persones: “Compartir habitatge amb persones alienes al nucli familiar, viure en una habitació amb un espai molt reduït i tenir limitacions genera un sentiment d’incomoditat que impedeix a les persones desenvolupar les seves vides. L’absència d’espai personal impacta en la capacitat de dur a terme activitats quotidianes en un entorn segur i còmode”, ha reconegut Ignasi Martí, director de l’Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade.
I és que com es llegeix a l’informe, la impossibilitat de disposar d’un espai propi per relaxar-se, reposar o reflexionar, combinat amb les restriccions en l’ús d’espais compartits, pot generar un estat constant de tensió i estrès, que acaba provocant un impacte negatiu en la intimitat, qualitat de vida i fins i tot en la salut mental i emocional.
“Necessitem recuperar la funció social de l’habitatge”
Per tal de fer front a aquesta situació, el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ha aprofitat la presentació de l’informe per fer una crida a totes les administracions per resoldre les deficiències estructurals del mercat de l’habitatge. “Necessitem recuperar la funció social de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com un bé especulatiu”, ha dit. Sala ha demanat un augment del parc de lloguer social, oferir incentius als propietaris perquè lloguin a un preu inferior al que estableix el mercat, fomentant-ho a través de garanties de cobrament i desgravacions fiscals. També ha fet una crida a augmentar la despesa en habitatge sobre el PIB, amb l’objectiu d’arribar a la mitjana europea.
Finalment, Sala també ha fet una crida a les administracions i altres entitats perquè ofereixin espais i projectes per ajudar les persones que viuen en aquestes circumstàncies, per tal que es puguin arrelar al barri, crear vincles amb la comunitat: “Els efectes de viure en condicions de no-lloc, en una habitació, en un sofà, sota un sostre que no és una llar són molt nocius, i hem descobert la necessitat de disposar d’espais comuns, on les persones puguin trobar-se, relacionar-se i fer comunitat”.