Gairebé a les portes de la Quaresma, el passat diumenge 15 de febrer, a Calaf encara va ressonar amb energia la música dels Pastorets de Calaf, composta pel musicòleg i monsenyor Valentí Miserachs Grau (Sant Martí Sesgueioles, 1943). La banda sonora es va interpretar de nou al mateix escenari on s’estrenà fa 26 anys.

Miserachs és músic i compositor en l’àmbit de la música sacra, mestre de capella emèrit i canonge de la Basílica Papal de Santa Maria la Major, i ha rebut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals. També va ser director del Pontifici Institut de Música Sacra entre 1995 i 2012. Sacerdot i músic de llarga trajectòria, ha destacat tant a Roma com al nostre país per les diverses peces que li han estat encarregades.

Entre aquestes trobem els oratoris Pau i Fructuós (2009), Noces de Sang (Sant Dubte d’Ivorra, 2011) i Diàleg Patriarcal (2018). A més d’aquestes peces religioses, també ha compost diverses sardanes; l’última ha estat La Sardana per la Pau, dedicada al papa Francesc i estrenada a Roma el 2023, amb motiu dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

Una música molt personal en els actes del centenari

El concert va anar a càrrec de la Bellpuig Cobla, acompanyada del Cor Exaudio i del Cor d’Homes d’Igualada, dins el marc dels actes de celebració del centenari dels Pastorets de Calaf, i va aconseguir fer vibrar el públic.

Els Pastorets de Calaf van considerar que calia dotar-se d’una música pròpia per acompanyar les escenes de l’obra. Per això, Joan Oller va encarregar aquesta composició a Miserachs. “La partitura sencera s’estrenà l’any 2000, tot i que es va iniciar el 1997, i a mesura que enllestia l’obra, cada any s’hi incorporaven les peces compostes”, explica el compositor, que ja feia 40 anys havia musicat una introducció sobre el tema de “La Filadora”.

“La darrera peça que es va incorporar per arrodonir l’obra va ser el Ball de Dimonis, escrita el 2016, quan es va enregistrar amb la Cobla Sant Jordi pel 90è aniversari”, recorda. Es tracta d’una música molt “calafina” perquè “aprofita uns cantables atribuïts a Mn. Llorenç Guiteras, beneficiat i organista de Calaf cent anys enrere, que vaig orquestrar i als quals vaig afegir altres números instrumentals”.

El binomi cobla–Pastorets pot sorprendre, però Mons. Miserachs apunta que “té la virtut d’encaixar perfectament amb l’esperit popular i catalanesc dels Pastorets. Amb una simfònica no obtindria pas el mateix resultat!”.

La seva vinculació amb els Pastorets de Calaf li ve de sempre, ja que de petit els seus pares el duien a veure’ls. “Puc dir que es tracta d’un element constitutiu de la meva persona, i que l’encàrrec de posar-hi música em va venir com l’anell al dit. No sempre els encàrrecs et toquen la fibra de l’ànima!”.

La música transmet l’esperit popular de l’obra nadalenca per excel·lència i segueix el fil de la representació, en què introdueix variacions de nadales populars com “El vint-i-cinc de desembre”, cantades pel cor i la cobla. També hi trobem fins a cinc variacions d’“El noi de la Mare”, amb el segell propi de Miserachs.

Un dels moments culminants del concert va ser la interpretació de “La sardana dels pastors”, en què el públic va irrompre picant de mans. “És l’escena en què apareixen el Lluquet i el Rovelló i ensenyen a ballar la sardana als pastors; és molt animada. Tens prop d’un centenar de persones ballant la sardana”, explica Josep Maria Oller, excoordinador dels Pastorets.

Homenatge a Teresa Escolà

Abans del concert es va retre homenatge a Teresa Escolà, veïna de Calaf que, des de la dècada dels anys quaranta del segle XX —tal com va recordar Josep Maria Oller—, va acompanyar al piano l’obra Els Pastorets de Calaf i en va dirigir els cants. Escolà ha dedicat tota la seva vida a la música, la fe i els Pastorets de Calaf.

A causa de la seva avançada edat, no va poder recollir personalment la distinció, que van rebre en nom seu les seves dues filles. Per honorar-la, es van interpretar dues sardanes dedicades a ella: “Les roselles”, del músic Francesc Vives, de Sant Martí Sesgueioles i primer professor de música de Miserachs; i “Calaf, quatre estacions”, del mateix compositor, amb lletra de Mn. Ignasi Ribas, vicari de Calaf entre les dècades dels cinquanta i seixanta. “Són dues sardanes corals”, recorda l’exmestre de capella.

“La cobla va oferir un magnífic concert a la Sala Acadèmica de l’Institut Pontifici de Música Sacra, que aleshores jo presidia”

La música dels Pastorets de Calaf a Roma

Un fet rellevant en la història centenària dels Pastorets de Calaf va ser el viatge a Roma l’any 2001 d’una delegació de calafins. Aquell any se celebraven els 30 anys de la mort de Mn. Higini Anglès i, amb la col·laboració de la Generalitat, s’hi va desplaçar la cobla La Principal de la Bisbal.

“La cobla va oferir un magnífic concert a la Sala Acadèmica de l’Institut Pontifici de Música Sacra, que aleshores jo presidia. I vam comptar amb una audiència privada amb el papa Papa Joan Pau II”, explica Miserachs.

Tal com recorda, la cobla va interpretar fragments d’“El noi de la Mare” davant del Papa, que —segons el compositor— “en va quedar quasi eixordat (ja estava llavors delicat de salut), però per a tots va ser motiu de gran satisfacció”. Aquesta actuació es repetiria el 2016, quan la Cobla Sant Jordi–Ciutat de Barcelona va viatjar de nou a Roma per oferir la música dels Pastorets a la mateixa Sala Acadèmica, amb motiu del 90è aniversari.

Adhesió a la Creu de Sant Jordi

“Per als calafins, els Pastorets són un símbol de cultura i llengua, i un llegat que es transmet de generació en generació; no entenem el Nadal sense Els Pastorets.” Així ho defineix Rossend Bascompte, president del Casal de Calaf.

Des de l’any passat han sol·licitat l’adhesió a la Creu de Sant Jordi i aporten signatures cada any. “Enguany tornarem a insistir en la recollida”, recorda. Un dels motius és que entre 1925 i 1975, en època de repressió política, els Pastorets de Calaf es van representar sempre en català. “Per tota aquella gent que va persistir, crec que som dignes de poder-la demanar.”

Actualment, el Casal de Calaf treballa per sumar més adhesions. Segons Bascompte, “tenim unes 700 signatures recollides ara mateix; qui ho desitgi pot sumar-se a aquesta iniciativa visitant la pàgina web https://pastoretsdecalaf.cat”.