L’Auditori Josep Rom de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna acull aquest dimarts 28 d’abril a la tarda la presentació del nou llibre sobre Lleó XIV, La fuerza del Evangelio. L’obra, editada per la Llibreria Vaticana, està estructurada al voltant de deu conceptes clau del pontificat actual —Crist, cor, Església, missió, comunió, pau, pobres, fragilitat, justícia i esperança— i permet conèixer de prop la fe i l’esperit missioner del Pontífex agustinià.

En l’acte hi intervindran l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella; la presidenta de Romana Editorial, Carmen Magallón, i el president de la Fundació Blanquerna, Josep Maria Carbonell, amb qui Ràdio Estel ha pogut conversar sobre la figura de Lleó XIV. En una entrevista al programa El Matí de Ràdio Estel, Carbonell ha explicat com és el seu estil pastoral i comunicatiu, així com els grans reptes del seu pontificat.

El 8 de maig es complirà el primer any del pontificat de Lleó XIV. De quina manera aquest llibre que es presenta aquesta tarda a l’Auditori Blanquerna ajuda a conèixer-lo amb més profunditat?

Jo crec que aquest llibre pot ser cabdal per entendre’l, perquè reflecteix molt bé el seu pensament. És, de fet, la primera obra que publica com a Papa, i això ja li dona una rellevància especial.

En primer lloc, ell prové de l’orde de sant Agustí, i en el llibre hi és molt present la petjada del pensament agustinià. En segon lloc, hi trobem la continuïtat amb el papa Francesc, especialment en aquesta voluntat de continuar construint una Església en sortida. I, finalment, hi descobrim també la seva experiència missionera al Perú durant més de vint anys. Aquests tres factors es fan molt visibles en una obra senzilla, accessible, però alhora molt profunda.

En aquest llibre s’expliquen deu conceptes clau —Crist, cor, Església, missió, comunió, pau, pobres, fragilitat, justícia i esperança—. Quins són els que aporten un accent més propi d’aquest pontificat?

A parer meu, en primer lloc hi ha Crist. Torno a la idea del Sant Pare agustinià, perquè té una reflexió molt profunda sobre l’encontre amb Crist. Aquesta experiència interior, de contemplació i de recerca espiritual, està molt desenvolupada en el llibre. En segon lloc, destacaria comunió i Església. Ell insisteix que la fe es viu en comunitat i que l’Església ha de ser una Església en sortida, oberta al món. Després hi ha els pobres i la fragilitat. Aquí hi trobem clarament la petjada del seu pas pel Perú, el seu contacte amb una teologia marcada també per la sensibilitat de la teologia de l’alliberament. I, finalment, justícia i esperança, que són dos eixos fonamentals del seu missatge.

El viatge apostòlic d’onze dies a l’Àfrica també ha permès copsar el pensament i la manera de fer del cardenal Prevost. Què és el que més l’ha sorprès o li ha cridat l’atenció?

A mi em va agradar molt que comencés el viatge per Algèria i que anés a la ciutat de sant Agustí. Era un missatge molt clar i molt simbòlic. Després, hi ha un altre element que ha repetit cada dia del viatge: el concepte de “pau desarmada i desarmadora”. És una expressió que ha tingut molta incidència en el debat públic d’aquestes darreres setmanes. Reflecteix el seu compromís ferm per treballar per la pau en un context internacional en què sembla que només s’imposa la força. I, en tercer lloc, la seva visita a l’Àfrica subsahariana, una de les zones del món amb més pobresa i amb situacions humanes més difícils i desestructurades. La seva presència allà és un testimoni clar de la seva voluntat missionera d’estar al costat dels més pobres.

“Cada paraula que diu Lleó XIV està molt pensada”

A nivell comunicatiu, com valora la proximitat del papa Lleó XIV envers els mitjans de comunicació? Ja és gairebé una tradició dels dimarts que, quan surt de Castel Gandolfo, atén els periodistes.

Si comparem amb el papa Francesc, que era un comunicador nat i que sovint trencava les estructures clàssiques del protocol vaticà perquè tenia una agenda comunicativa molt pròpia, ara ens trobem davant d’un estil diferent. El Sant Pare és un comunicador més precís. Cada paraula que diu està molt pensada. No es deixa portar tant per la passió, com podia fer Francesc, sinó que medita molt més el missatge. A vegades penso que, si comparem els darrers seixanta anys, Lleó XIV té un cert paral·lelisme amb Pau VI. Hi ha una similitud en aquesta voluntat de continuar el pontificat anterior amb més serenitat i de gestionar els conflictes en moments de gran transformació eclesial, com va ser el Concili Vaticà II. Lleó XIV està fent una feina extraordinària, amb un estil diferent de Francesc, però portant l’Església pels camins que avui li pertoquen.

En el missatge per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que se celebra el 17 de maig, festa de l’Ascensió del Senyor, el Papa insisteix en els reptes que planteja la intel·ligència artificial. També sembla que aquest serà el tema de la seva primera encíclica. Quina importància té, com diu el títol del document, “custodiar veus i rostres humans”?

Estem a l’espera de la primera encíclica del Sant Pare, i tot apunta que serà sobre la intel·ligència artificial. Quan va escollir el nom de Lleó XIV, ja hi havia una pista important. Va voler recollir el mestratge de Lleó XIII, autor de la famosa Rerum novarum, que va ser la gran resposta de l’Església davant els canvis socials provocats per la industrialització, la urbanització i el naixement de la societat capitalista moderna.

Ara també vivim un canvi profundament transformador, comparable al del segle XIX, però marcat per la tecnologia. La intel·ligència artificial no és només un software: transformarà la manera de treballar, de relacionar-nos i fins i tot pot afectar el desplegament de les capacitats humanes. Per això és tan important tornar a posar al centre la dignitat de la persona. Quan el Papa parla de custodiar veus i rostres humans, ens està recordant precisament això: que la tecnologia ha d’estar al servei de l’ésser humà, i no a l’inrevés. Tenim moltes ganes de poder llegir aquesta encíclica.