L’abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, ha nomenat el pare Bernat Juliol nou superior de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, monestir benedictí amb onze segles d’història que depèn de l’abadia montserratina i que està situat al municipi de Codalet (Conflent, França), a la Catalunya Nord. Paral·lelament a l’assumpció d’aquesta nova posició al capdavant del monestir de la Catalunya Nord, el pare Bernat Juliol manté els seus càrrecs actuals a l’abadia de Montserrat, on continua residint de manera habitual, com a majordom-administrador i sotsprior des d’octubre del 2024.
Quin encàrrec ha rebut per part del pare abat de Montserrat en ser nomenat superior de Sant Miquel de Cuixà?
L’encàrrec més específic és el d’afrontar els reptes que té la comunitat de Cuixà des d’un punt de vista espiritual i religiós, com a centre d’espiritualitat de la Catalunya Nord, i des d’un punt de vista material, pel que fa referència a les obres de restauració, a la promoció a nivell de visites i a la seva importància arqueològica i arquitectònica. Sant Miquel de Cuixà és un lloc conegut per molta gent —cada any s’hi fan les Jornades Romàniques i el Festival Pau Casals— però encara hi ha recorregut perquè sigui encara més conegut i visitat.
Montserrat té cura de l’abadia de Cuixà des de l’any 1965, quan una comunitat de monjos benedictins s’hi va establir. Quina és actualment la vida religiosa en aquest cenobi de la Catalunya Nord?
És un dels reptes que tenim. En aquest moment es continuen oferint els serveis religiosos amb la celebració diària de l’Eucaristia i l’activitat pastoral amb grups i persones, que demanen poder parlar amb un capellà, un monjo. Intentem mantenir l’actual activitat pastoral, litúrgica i sacramental i, en la mesura del possible, augmentar-la.
A banda de la qüestió religiosa, quina és la importància de Cuixà a nivell d’història i de patrimoni?
El monestir de Sant Miquel de Cuixà és del segle IX. Oliba va ser-ne abat i en va impulsar una part de la construcció. De fet, a l’altar de l’església hi ha la signatura del mateix abat Oliba. Per tant, és un monument catalogat i un exponent del preromànic, i, a més, està situat en un lloc fantàstic i molt bonic com és el peu del Canigó. Per tant, arquitectònicament i arqueològicament és un lloc de primera magnitud per conèixer els orígens del nostre país. I, en aquest sentit, és molt icònic. Recordem que mossèn Cinto Verdaguer, al poema Canigó, parla de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó com a símbols que representen l’origen de Catalunya.
Com combinarà la seva doble missió com a superior de Cuixà i majordom-administrador i sotsprior de Montserrat?
Continuo amb les mateixes responsabilitats i serveis que feia fins ara, amb l’afegit de la responsabilitat de Cuixà. Certament, això requerirà ser-hi més present, però també és veritat que hi ha moltes activitats del dia a dia, tant a Montserrat com a Cuixà, que les poden tirar endavant els nostres col·laboradors. Es pot fer tot. Montserrat té mil anys d’història i Sant Miquel de Cuixà, mil cent, cosa que ens dona la perspectiva necessària per veure que som capaços de tirar endavant tots els projectes. És un treball bonic i un repte engrescador que em fa molta il·lusió.
