Sempre m’ha impressionat i enormement m’ha atret la manera com Jesús contempla el que passa al seu entorn i com sap llegir el cor de les persones. És una qualitat que posa en evidència una forma peculiar d’observar estimant. Per arribar que sigui una proposta, orienta cap a Déu, cap al Regne que ha vingut a inaugurar, la realitat dels homes i dones ja destinataris de la seva acció salvadora. Per això, anomena “feliços” els qui en la seva vida entenen el seu llenguatge i viuen projectats vers un futur transfigurat i ara ja en transformació segons l’Evangeli.

Qui són aquests? Són els pobres, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justos. Ara Jesús es fixa especialment en aquests i els diu: “Feliços vosaltres que, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota casta de calúmnies! Alegrau-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel” (Mt 5,1-12). Tant la felicitat que descriu com la promesa que fa prenen una dimensió transcendent: descriu la vida actual i assegura la futura.

Serem feliços si deixem que l’acció de Déu sigui la nostra i el seu programa també sigui el nostre. Deixem que, des de Jesús, la nostra mirada es fixi en la realitat humana personal i social que ens envolta per tal de poder contemplar amb els seus mateixos ulls els valors i les carències, els goigs i les angoixes, les esperances i les tristeses que hi ha en la gent del nostre entorn. I a tots poder-los dir “feliços”, “benaurats” perquè hi haurà hagut una voluntat compartida que entri un poc més de cel a la nostra terra.