En una Missa alegre i familiar, el cardenal Marcello Semeraro, enviat del Papa, diu que aquests frares “van acceptar ser despullats de tot”
Podeu escoltar tota la celebració AQUÍLa basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa ha acollit aquest dissabte, 6 de novembre, la beatificació de tres màrtirs caputxins. Són Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona, assassinats per la seva condició de religiosos durant la persecució religiosa del segle XX a Espanya. El cardenal Marcello Semeraro, enviat especial del Papa Francesc, ha presidit una celebració en què ha destacat que el martiri no es busca, però és un signe de màxima “fidelitat a Jesucrist” quan cal afrontar-lo. El prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants ha assegurat concretament que “no és el martiri a qualsevol preu, ja que precisament l’Església evita desviacions i, a més, el màrtir ha buscat abans refugi en cases d’amics”. En aquesta línia, ha afegit que “aquest testimoni dona fecunditat a l’Església, on és decisiu el fet que, en qualsevol martiri, no actua un esperit humà, sinó l’Esperit Sant, del qual procedeix l’amor sincer i la paraula de la veritat”.Abans d’assegurar que la història d’aquests tres màrtirs caputxins “és semblant a la de qualsevol altre testimoni de la fe” fins a donar la vida, el cardenal Semeraro ha recordat que, “quan va esclatar la guerra civil espanyola i el convent dels caputxins va ser incendiat i vilipendiat, ells van buscar, per obediència, un refugi i el van trobar momentàniament, però després van ser buscats, capturats i sotmesos a cops i humiliacions”. Com a exempla, ha destacat que, “a Benet de Santa Coloma de Gramenet, el van incitar fins i tot a blasfemar i renegar de la fe en Crist, però no ho van aconseguir”. Igualment ha afirmat que “tots tres van ser executats sense cap procés, només perquè eren cristians, i així van acceptar amb alegria ser despullats de tot, sabent que posseïen un béns més grans i perennes”.Ha estat una celebració festiva i familiar que ha transmès en directe Ràdio Estel. Ha començat, després dels ritus inicials, amb la petició del bisbe de Vic al cardenal Semeraro perquè inscrigui els tres frares entre els beats de l’Església. Després, el vicepostulador de la causa, el caputxí Pere Cardona, ha resumit breument la vida dels tres nous beats i, finalment, l’enviat del Sant Pare ha llegit la carta apostòlica amb què es concedeix la beatificació. En aquest moment, s’ha destapat una gran imatge en què hi apareixien dibuixats Benet, Domènec i Josep Oriol amb la Mare de Déu de Montserrat al mig i una silueta de la basílica manresana de la Seu a la part superior esquerra, tot amb fons de cel blau. Els aplaudiments espontanis dels presents han estat també signe de comunió i d’alegria pel moment viscut, en una Missa on han partitipat, a més, bona part dels frares caputxins de Catalunya, encapçalats pel provincial, Eduard Rey, així com familiars dels màrtir i rectors i autoritats de les localitats on havien nascut: Santa Coloma de Gramenet, Sant Pere de Riudebitlles i Barcelona.Entre els concelebrants, han estat el mateix bisbe de Vic, Romà Casanova, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, l’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, el de Tortosa, Enric Benavent, i els auxiliars de Barcelona Toni Vadell i Xavier Vilanova, a més del nunci del Papa a Espanya i Andorra, Bernardito Auza, i el bisbe auxiliar de Valladolid i secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello. També hi han concelebrat l’abat de Montserrat, Manel Gasch, i el de Poblet, Octavi Vilà, juntament amb desenes de preveres, tots assistits per Joan Francesc Cortès, que ha proclamat l’evangeli cantat, altres diaques. Igualment hi han participat autoritats civils, encapçalades per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. En la música, ha actuat cantant la Capella de Música de la Seu de Manresa, que ha interpretat els goigs als màrtirs caputxins i l’himne a la “Misteriosa Llum” de Manresa, que dona nom a una festa tradicional que es remunta al segle XIV i que es viu cada 21 de febrer a la capital del Bages. El ‘Rosa d’abril‘, conegut Virolai a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat el cant de comiat d’aquesta Missa, on s’han combinat, el català, el castellà i el llatí.Romà Casanova: “Esperem el Papa a Manresa”En les paraules finals i entre somriures, el bisbe Romà Casanova ha reiterat, davant de l’enviat especial del Papa, la petició perquè el pontífex vingui l’any vinent a Manresa, amb motiu dels 500 anys de l’arribada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat. “L’esperem a Manresa. Tant de bo pugui venir!”, ha dit el prelat. L’Eucaristia, viscuda sense restriccions d’aforament però amb totes les precaucions pel Covid, sobretot l’ús de mascareta, ha estat la culminació d’un procés iniciat l’any 1955 a la diòcesi de Vic. El 24 de gener de 2020, el Papa Francesc va aprovar de manera oficial la beatificació, que s’havia de celebrar ara fa un any però es va haver d’ajornar per la pandèmia. Ha estat la primera beatificació celebrada a Manresa i a tot el bisbat de Vic, des que Benet XVI va determinar que aquestes cerimònies, que s’havien fet molts anys a Roma, tinguessin lloc a les diòcesis pròpies dels beats. Aquests tres caputxins, des fet, formen part d’un grup més gran en el qual no van poder entrar ara fa uns anys, tot i que es va seguir amb la causa per separat. Amb aquesta Missa solemne, guarnida també amb el color vermell dels màrtirs en els ornaments, Catalunya ha tornat a viure, en paraules del vicepostulador Pere Cardona a Ràdio Estel, una festa “de reconciliació i esperança, perquè aquest martiri no és ni de dretes ni d’esquerres, ni del nord ni del sud, sinó de fidelitat a Crist”.
