En una carta recent del cardenal prefecte del Dicasteri per a les Esglésies orientals, Claudio Gugerotti, l’Església ha fet una crida a contribuir a la Col·lecta Pro Terra Sancta, que se celebra cada any el Divendres Sant. L’objectiu és donar suport als Llocs Sants, a les minories cristianes i als projectes que protegeixen els jaciments arqueològics, els santuaris i la litúrgia dels llocs de culte.

L’informe que acompanya la carta recorda que la situació econòmica a Gaza i Cisjordània continua sent crítica. Molts projectes han hagut de suspendre’s i, en aquesta emergència, la prioritat són les intervencions que “impacten directament en la vida dels més necessitats”. Els programes beneficien joves, parròquies, ancians i persones en situació de pobresa, donant suport a l’educació i a les activitats parroquials.

Per parlar d’aquesta realitat i del sentit de la Col·lecta Pro Terra Sancta, aquest dimarts 17 de març, Ràdio Estel ha entrevistat fra Luis Quintana, franciscà de Madrid i president dels Comissaris de Terra Santa a Espanya i Portugal. Quintana ha destacat la importància de la col·lecta i ha explicat que aquest estiu el Seminari de Barcelona acollirà l’exposició de fotografies ‘Els guardians de la tomba de Crist’.

Més de dos anys després de l’inici de la guerra a Gaza i Cisjordània, ens n’hem oblidat? Quina és ara la situació?

La situació continua sent molt dolenta. Després de la guerra, el conflicte amb els aiatol·làs a l’Iran ha deixat moltes víctimes i perills a tota la regió. Hi ha sirenes, absència de peregrinacions i més pobresa, amb molt de dolor per a la població local.

L’actual conflicte a l’Orient Mitjà, que també té conseqüències sobre Jerusalem, com està agreujant la situació de la població en general i dels cristians en concret?

Com reflecteix la carta, molts cristians a Terra Santa –el 95% d’origen àrab– viuen a Cisjordània, Gaza i Israel. Molts depenen dels pelegrinatges amb treballs directes o indirectes en hotels, agències de viatge o restaurants. L’absència de peregrinacions els fa patir molt, i qualsevol conflicte els perjudica greument encara que no participin directament en les guerres.

Abans de l’esclat de la guerra a l’Orient Mitjà, s’havien recuperat els pelegrinatges. En quin moment es troba ara aquesta situació?

S’havia notat certa recuperació, però les últimes dues setmanes hem fet un pas enrere. Per això, intentem ajudar els cristians amb altres iniciatives: pregària, eucaristia per la pau i activitats com l’exposició de fotografies “Els guardians de la tomba de Crist” a Barcelona, que es podrà visitar de juny a setembre amb conferències i activitats complementàries. Si ara la gent no pot anar a Terra Santa, hem de portar Terra Santa als nostres territoris.

“Setmana Santa és un temps especial de mirada cap a Jerusalem”

A les portes de Setmana Santa, quin ambient es respira a la zona?

Setmana Santa és un temps especial de mirada cap a Jerusalem, amb moltes peregrinacions habituals. Aquest any s’han hagut de suspendre totes les del mes d’abril, però esperem poder recuperar-les al maig. La col·lecta de Terra Santa és un gest que recorda la nostra connexió amb Jerusalem i amb la fe que ens arriba des d’allà des de fa 2.000 anys.

“Cada aportació marca la diferència en la vida de les persones que pateixen”

Quina és la importància que la gent contribueixi econòmicament al sosteniment de la població cristiana de Terra Santa? A què es destinen els recursos?

La carta del Dicasteri ho deixa clar: pot semblar una “petita gota en l’oceà”, però té un gran sentit. Fins i tot un petit donatiu ajuda a transformar el desert en un espai viu i ple de flors. Cada aportació marca la diferència en la vida de les persones que pateixen i contribueix a mantenir la presència cristiana a Terra Santa.