El diumenge del Baptisme de Jesús clou litúrgicament el cicle de Nadal. El text de Marc que llegim avui, registrat per tots els evangelistes, precedeix l’inici de la seva “vida pública”, quan tenia uns trenta anys, després d’un llarg parèntesi de vida oculta. El relat ens diu que Joan, el seu precursor, predica prop del Jordà “un baptisme de conversió per al perdó dels pecats” i anuncia l’arribada del qui és més fort que ell, tant, que no és “digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies”. L’anunciat “batejarà amb l’Esperit Sant” i no amb aigua. Jesús ve de Natzaret a trobar Joan al Jordà i es fa batejar. Amb aquest gest, Aquell que no té pecat es fa semblant a pecadors. El diví i l’humà es troben. I és en aquest abaixament de Jesús, on es manifesta la seva grandesa: el cel s’esquinça, l’Esperit com un colom baixa cap a ell i una veu diu: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.”
La grandesa del Fill de Déu s’havia fet ja palesa en la seva infantesa, com ens han mostrat els textos proclamats durant el cicle que acabem. Hem retrobat el diví nadó, el Fill de Déu, la vinguda del qual havia estat anunciada pels profetes i l’àngel Gabriel. Hem celebrat la seva vinguda, un any més. L’hem contemplat custodiat pel seu pare Josep, faixat amb bolquers i posat en una menjadora, per Maria, la seva mare, visitat per uns pastors i adorat per uns savis vinguts de l’Orient guiats per l’estrella. Aquell que “no ha nascut per voler humà, sinó de Déu mateix” es va fer un infant més del seu poble, vulnerable, necessitat de protecció, d’estimació, de formació, ell que n’era el Messies i el Salvador del món.
La seva arribada inicia una nova era de la història humana, la darrera, la definitiva. En ell i per ell, Déu estableix una nova Aliança amb cada ésser humà i amb la humanitat sencera. L’evangelista Lluc ens diu que “l’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor”; i recull també l’única frase pronunciada per Jesús infant; “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?”, responent al retret de Josep i Maria, quan el trobaren en el Temple “assegut entre els mestres de la Llei escoltant-los i fent-los preguntes”. Diu que els mestres de la Llei es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Meravellem-nos nosaltres també d’aquest Déu trinitat: Pare, Paraula en el seu Fill i Esperit d’Amor, que ha volgut salvar-nos assumint la nostra condició, a fi que tots siguem semblants a Ell.
