En l’audiència general d’aquest dimecres el papa Lleó ha criticat els sistemes econòmics actuals que posen el benefici per sobre de la vida, i ha convidat a valorar la dimensió espiritual i les relacions humanes.
“El veritable tresor no és a les caixes fortes terrenals, sinó al teu cor, no és a les grans inversions financeres, mai tan temeràries i injustament concentrades com avui, idolatrades a costa de milions de vides humanes sagnants i de la devastació de la creació de Déu”, ha denunciat.
Davant de milers de pelegrins, Lleó XIV ha advertit sobre el risc que els éssers humans esdevinguin “màquines”, perduts en un “rebombori” d’activitats que no omplen el cor, i ha criticat durament la concentració de la riquesa financera.
LLEÓ XIV
“El veritable refugi del cor no rau en la possessió dels béns d’aquest món, sinó en assolir allò que pot omplir-lo completament: Déu, que és Amor”
Reflexionant sobre el passatge de l’evangeli de Mateu sobre l’acumulació de tresors, el Papa ha destacat que una característica de la vida humana és el moviment constant, que sovint es transforma en el tràfec dels afers quotidians.
“Hem d’assumir moltes responsabilitats, resoldre problemes i afrontar dificultats. Jesús també es va involucrar en els afers humans, sense escatimar esforços, sinó lliurant-se fins al final”, ha assenyalat.
Massa activitat, ha alertat, en lloc de fer-nos sentir realitzats, esdevé “un enrenou vertiginós que ens roba la pau i ens impedeix experimentar plenament el que és veritablement important a la nostra vida”.
El Papa ha advertit que al final dels nostres dies sovint ens sentim buits. Ha dit que això passa perquè “no som màquines, sinó que tenim un cor, i més encara, podem dir que som un cor”.
Per evitar caure en la desesperació i la manca de sentit que afligeixen fins i tot els qui aparentment tenen èxit, el Papa ha recordat el significat de l’adjectiu “inquiet”, que sant Agustí va fer servir per descriure el cor humà en la seva afirmació: “Perquè ens vau crear per a Vós, el nostre cor resta inquiet mentre no reposa en Vós.”
Segons el Pontífex, aquesta inquietud és signe que el nostre cor no es mou de forma caòtica, sense rumb ni direcció, sinó que s’orienta cap al seu objectiu últim, que és “tornar a casa”.
LLEÓ XIV
“Aquest tresor només es troba estimant el proïsme que trobem al camí: germans i germanes de carn i ossos, la presència dels quals ens commou i ens interpel·la el cor”
El Papa també ha subratllat que el cor humà no pot viure sense esperança, sense la consciència que va ser creat per a la plenitud, no per a la mancança. I aquest cor no es decebrà “si entra en el dinamisme de l’amor per al qual va ser creat”.
