És l’atracció irresistible de Jesús clavat a la creu. Així comencem la Setmana Santa, aclamant Jesús pels carrers i contemplant-lo al Calvari clavat a la creu. Una setmana que anomenem “santa”, que s’inicia amb cants de triomf i culmina amb la festa més gran, Pasqua. Una setmana que vol viure el misteri de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor, definitiva raó d’una esperança que no defrauda.

El nostre encontre amb Jesús és decisiu per a cadascun de nosaltres si està ple d’una ferma voluntat de seguiment i d’acceptació del seu missatge, si el nostre amor envers Ell i els altres és resposta generosa a la crida a identificar-se amb el treball pel Regne i l’oferiment de la seva implicació.

Avui acollim Jesús que entra en els nostres pobles i en el nostre cor, com ho va fer a Jerusalem, però necessita la lluminosa nit de Pasqua per verificar que l’encontre amb Ell significa la font de la més gran transformació per a la vida personal i per a les estructures de la nostra societat. Sabem que Jesús ve en nom de Déu i que, tot i que l’acceptació de la seva voluntat li sigui un glop amarg, la mort en creu aconseguirà per a tot el gènere humà la més gran de les llibertats, la que assegura la victòria sobre el pecat i la mort.

Hem aclamat i proclamat amb tota l’Església el qui ve en nom del Senyor i estem contents de seguir Jesús, però ara la nostra atenció se centra en la seva passió per fer-ne contemplació, pregària silenciosa. Quin misteri amaga i revela alhora? Sens dubte, un misteri d’amor, l’amor del Déu que s’ha enamorat del seu poble i s’ha solidaritzat amb tota la humanitat, l’ha estimada i ho ha donat tot per ella en la persona del seu Fill, Jesús.