Durant tota la celebració de l’Any Gaudí es duran a terme diferents actes per commemorar aquest gran arquitecte i home de fe en el centenari de la seva mort, per difondre la seva figura, donar a conèixer les seves obres i divulgar i promoure treballs de recerca. Tot plegat mentre avança la seva causa de beatificació (recordem que Antoni Gaudí va ser declarat venerable pel papa Francesc el 14 d’abril passat). Un dels majors experts en Antoni Gaudí és el Dr. Armand Puig i Tàrrech, autor de la positio del procés de beatificació i de la biografia Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic). Nascut a la Selva del Camp el 9 de març del 1953, és sacerdot, biblista, membre de la Comissió Teològica de la Sagrada Família i president de l’AVEPRO, l’Agència de la Santa Seu per a la Valoració i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques.
D’on era Antoni Gaudí? De Reus o de Riudoms?
En el camp de la història, no tenim certeses absolutes, però tenim certeses altes. I en aquest cas, la certesa alta és que Gaudí va néixer a Reus el 25 de juny del 1852, i ho és per diverses raons. Un detall: quan tenia 11 anys, Gaudí va entrar al col·legi dels Escolapis de Reus, i el seu pare, Francesc Gaudí, que era fill de Riudoms, va firmar un paper, en castellà, on diu Antonio Gaudí Cornet, natural de Reus, provincia de Tarragona. L’endemà, el 26 de juny, va ser batejat a Reus, cosa que no hauria estat possible si el dia abans hagués nascut a quatre quilòmetres de distància. Dit això, és molt important entendre que Gaudí va néixer a Reus, però que els seus orígens són de Reus i de Riudoms. El tema no és on neix una persona, sinó on es forma, on creix, on s’amara de tot l’imaginari que després trasllada a la seva obra. I en aquest sentit, Gaudí és de Reus i és de Riudoms.
Què aporten els seus orígens familiars, a Reus i Riudoms, a les seves obres, al seu conjunt arquitectònic?
Gaudí era un arquitecte i era un artista. Un artista viu del color, de les textures, de les formes, del sol, de l’aire i de la natura. Fins als 16 anys es va moure pel camp de Tarragona i, per tant, tot el seu imaginari que després trasllada a les seves obres prové d’aquest impactes d’infantesa i joventut.
“Fins als 16 anys es va moure pel camp de Tarragona i, per tant, tot el seu imaginari que després trasllada a les seves obres prové d’aquest impactes d’infantesa i joventut”
Quin era el poder de la música en Antoni Gaudí?
Com a artista de la plàstica, de la matèria treballada, Gaudí és també un home sensible a l’art immaterial que és la música. El mestre Lluís Millet, director de l’Orfeó Català, i el doctor Albert Schweitzer, organista, biblista i teòleg alsacià, van anar a la Sagrada Família després d’haver interpretat la Passió segons Sant Mateu de Bach al Palau de la Música Catalana, amb la presència molt probablement de Gaudí. Hi ha un detall molt simpàtic perquè, pel que sembla, Gaudí, que parlava francès, va posar-se a parlar català amb el doctor Schweitzer, que era alemany de llengua i francès de ciutadania. En aquell moment, Alsàcia encara era alemanya, però hi havia molt de francès. Aleshores, el mestre Millet li va dir: “Parli-li en francès, que no l’entén.” Però Albert Schweitzer li va dir: “No, que em parli en català, perquè aleshores entenc millor el que em vol dir.”
En una entrevista del 17 de novembre del 2024, ens deia que “Gaudí tenia un gran amor a la seva pàtria, Catalunya, i era un catalanista adherit a la Lliga de Francesc Cambó i d’Enric Prat de la Riba, potser més d’aquest segon”.
Des del punt de vista estrictament d’ideari, es movia a l’interior de la Lliga de Prat de la Riba, Cambó, Puig i Cadafalch… Comprava el diari El Matí. Era un home d’aquesta posició. Però s’ha de dir que quan li van oferir de ser parlamentari, va dir: “No, jo no vull ser parlamentari, jo vull servir Catalunya tal com la serveixo, és a dir, amb la meva arquitectura.” Resposta esplèndida.
Tot i no ser de família benestant, van procurar que Gaudí tingués estudis i per això va venir a Barcelona. Però no era gaire bon estudiant, oi? Això sí, el seu punt fort era la geometria.
Quan estudiava als Escolapis de Reus, el pare que li feia classes va dir als seus pares: “Aquest noi té una gran predisposició per la geometria.” I naturalment, ell mateix deia que la geometria és la mare de l’arquitectura. És així, geometria més inspiració en la natura, això és l’arquitectura de Gaudí. Les formes geomètriques i les formes naturals juntes. Per tant, no era bon estudiant perquè, com els genis, era selectiu i s’interessava pel que volia. I el que li interessava a Gaudí era el món interior que després trauria a fora. No li interessava tant treure bones notes com impregnar-se d’allò que la seva capacitat anava donant i anava creant dintre seu
En el Calendari 2026 de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana cada mes va acompanyat per una frase del seu llibre. Llegim al mes de juny: “La passió de Gaudí per al bellesa s’inscriu de manera definitiva en la recerca de Déu. L’espiritualitat no és, en Gaudí, un afegitó, sinó el motor i l’eix de la seva activitat, de la seva creativitat. Perquè creu, crea, i crea segons la fe que professa”. Es pot entendre Gaudí sense tenir en compte la seva fe?
Absolutament no. És a dir, Gaudí sabia que tenia grans dots per a l’arquitectura, però va descobrir dues coses. Primera, que Déu els hi havia donat, que no eren un fruit de la seva ambició ni del seu orgull. I després Gaudí va entendre que tot el que havia de fer estava en relació amb el seu món d’home creient. Per tant, la gran aportació de Gaudí és la fusió entre l’arquitectura i el símbol, cosa que és incomprensible sense la fe cristiana, perquè la simbòlica de Gaudí és la simbòlica del misteri cristià. I l’arquitectura és el resultat de la geometria i de la natura com a obra de Déu. Per tant, el referent diví omple per tots dos costats l’essència de Gaudí: home de fe i arquitecte.
“La gran aportació de Gaudí és la fusió entre l’arquitectura i el símbol, cosa que és incomprensible sense la fe cristiana, perquè la simbòlica de Gaudí és la simbòlica del misteri cristià”
Què va suposar en la seva trajectòria vital, espiritual i arquitectònica, el fet d’assumir el repte de la Sagrada Família, un temple impulsat per l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep?
Per a Gaudí, primer no va significar gaire cosa. En un inici va dir que acabaria la Sagrada Família en deu anys, mentre que la frase del final de la seva vida va ser: “L’amo d’aquesta obra no té pressa.” Si comparem les dues frases entendrem la gran aventura espiritual d’Antoni Gaudí, és a dir, Déu al centre de la seva vida, de la seva obra i de la seva existència.
L’any que deixem enrere, el papa Francesc va reconèixer Gaudí com a persona venerable, un pas imprescindible cap a la beatificació. Ara sabem que s’està estudiant un possible miracle. En quin moment ens trobem?
La Comissió Mèdica ha d’estudiar el miracle, s’ha de pronunciar i després la plenària del Dicasteri per a les Causes dels Sants ha de prendre la decisió i, naturalment, elevar-la al papa Lleó, que decidirà què fer. La cosa podria anar ràpid o no tan ràpid, dependrà de la Comissió Mèdica, però tinc la secreta confiança que anirà ràpid.
“La Comissió Mèdica ha d’estudiar el miracle, s’ha de pronunciar i després la plenària del Dicasteri per a les Causes dels Sants ha de prendre la decisió i, naturalment, elevar-la al papa Lleó, que decidirà què fer. La cosa podria anar ràpid o no tan ràpid, dependrà de la Comissió Mèdica, però tinc la secreta confiança que anirà ràpid.”
Què suposaria la visita del papa Lleó XIV amb motiu del centenari de la mort de Gaudí, de la inauguració de la torre de Jesús, que farà de la Sagrada Família, el temple cristià més alt del món, i de la possible beatificació de Gaudí?
La beatificació pot estar a punt el 10 de juny o en una data pròxima, i la visita del Papa pot tenir lloc per a aquest temps. El que està més clar, em sembla a mi, és que el Papa ha acceptat i té ganes de visitar Barcelona. Una visita a la qual s’hi han sumat altres destins com Madrid i Canàries. Que coincideixin la visita del papa Lleó amb la beatificació de Gaudí seria òptim, però no ho podem afirmar.

