El 24 d’octubre passat, per un privilegi especial, Còrdova va celebrar el “Dia de sant Rafael”, patró dels viatgers i dels caminants. Catorze monuments, els triomfs a ell aixecats entre els segles XVII i XXI, omplen carrers, places i ponts i converteixen aquesta imatge alada en un dels paisatges característics de Còrdova, des del més antic al pont romà, fins al més nou al carrer Sebastián Cuevas. Els quadres d’Antonio del Castillo, Valdés Leal o Romero de Torres, l’altar del carrer Candelaria, l’estadi de futbol i la talla obra el 1735 de Gómez de Sandoval per a la basílica del Jurament, reforcen aquesta iconografia.

Si la Bíblia ho dona a conèixer al llibre de Tobies en la seva condició de pelegrí i acompanyant de pelegrins, la història dona carta de veïnatge a Còrdova. El 1575 van aparèixer uns ossos a l’església de Sant Pere. Tot apuntava que eren relíquies de màrtirs cordovesos, però les mesures del Concili de Trento, en prevenció de falsificacions, van obligar al seu estudi i anàlisi. Mentre es desenvolupaven aquestes proves, la tradició explica que es va aparèixer al sacerdot Andrés de las Roelas el 7 de maig del 1578, certificant l’autenticitat de les relíquies i declarant: “Jo et juro per Déu viu que soc Rafael Arcàngel, a qui Déu té posat com a custodi d’aquesta ciutat.”

El 1583, després del dictamen de les proves, el Papa va autoritzar el culte a les relíquies. El final de l’epidèmia de pesta de l’any anterior va ser atribuït pels cordovesos a la custòdia de sant Rafael. Des de llavors, la devoció no va deixar d’augmentar a Còrdova, i va ser proclamat per l’Ajuntament, al segle XVIII, regidor perpetu de la ciutat. La seva Germandat, fundada en aquesta centúria, té cura oficialment de la devoció.