El 26 d’abril del 2025 el recordarem tots per haver estat el dia de l’últim adeu al cos del papa Francesc. El matí es despertava amb la mirada mediàtica internacional i ja des de primera hora riuades de gent provaven d’entrar a la plaça de Sant Pere, adreçant-s’hi per diferents controls de seguretat que permetien l’accés des de les 6 h. Una zona que la nit anterior acomiadàvem tancada, buida, solitària, i on només les gavines vagarejaven. La Ciutat del Vaticà se n’anava a dormir de dol, preparada per afrontar l’endemà.

Llums, càmera i acció: arriba dissabte i el focus mediàtic apunta cap a Roma. Fins a 250.000 assistents segons confirma l’Oficina de Premsa de la Santa Seu. Televisions internacionals i d’altres més aviat locals, totes elles amb la missió de retransmetre el funeral del papa Francesc, una persona que, en la primera entrevista que va concedir, es va autodenominar ell mateix com a “pecador”, reconeixent la seva fragilitat humana davant el món. Un Papa que constantment demanava de “resar per ell”, i que en els últims temps afegia: “a favor, i no en contra”, tot bromejant.

Tots els presents érem conscients de la transcendència del moment. I ja no només pel comiat del Sant Pare -motiu central de l’encontre- sinó també perquè ell ha estat la raó perquè comparteixin espai personalitats polítiques oposades en un moment candent. Com ha estat el cas de Donald Trump, president dels Estats Units, i del president ucraïnès, Volodímir Zelensky, que ens han regalat la imatge de tots dos dialogant asseguts dins la basílica de Sant Pere.

Monarques, caps d’Estat, caps de govern, ministres i representants d’organismes internacionals no s’han volgut perdre l’últim adeu al papa Francesc. Entre ells: Javier Milei, president de la República Argentina; António Costa, president del Consell Europeu; Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea; Emmanuel Macron, president de França, o Luiz Inácio Lula da Silva, president del Brasil. Encapçalant la delegació espanyola hi havia els reis Felip i Letícia.

També hi ha assistit el Príncep hereu dels Emirats Àrabs Units, Khaled bin Mohamed, país on el 2019 Bergoglio va signar el Document sobre la fraternitat humana per a la pau mundial i la convivència comuna. Amb aquest trencaclosques de més de 160 delegacions, la figura del papa Francesc ha estat una crida a la unitat fins a l’últim moment.

Els bisbes catalans, presents al funeral

Els bisbes catalans també han estat presents al funeral del papa Francesc. A més del cardenal Joan Josep Omella, que participa en el Conclave, i l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives entre les autoritats com a copríncep d’Andorra, hi ha assistit el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, els auxiliars de Barcelona Javier Vilanova i David Abadías, i el coadjutor d’Urgell, Josep-Lluís Serrano.

El diàleg interreligiós i l’ecumenisme, una de les grans empremtes

El seu pontificat, marcat pel diàleg interreligiós i l’ecumenisme, també s’ha vist reflectit en el seu funeral. Hi han estat presents representants de diverses religions: budistes, hindús, sikhs, zoroastrians i jainistes.

A nivell ecumènic, una nombrosa representació d’autoritats cristianes d’arreu del món ha volgut ser-hi present, destacant especialment l’arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic Bartomeu I, qui havia compartit diverses trobades amb Francesc. També hi han assistit representants del patriarcat grecoortodox, de les comunitats anglicanes i d’altres confessions cristianes.

La celebració eucarística ha començat puntualment a les 10 h i s’ha allargat poc menys de dues hores. Presidida pel cardenal Giovanni Battista Re, degà del Col·legi de Cardenals, hi han concelebrat 980 clergues —entre cardenals, bisbes i preveres—, juntament amb 200 ministres extraordinaris de la Comunió i més de 4.000 preveres. Sota un sol punyent, el servei d’emergències anava repartint ampolles d’aigua a tots els que es trobaven al llarg de tota la Via della Conciliazione fins a arribar a Castel Sant’Angelo seguint la celebració eucarística.

L’Evangeli escollit a la missa ha estat el de Joan 21, el famós passatge en què Jesús pregunta a Pere fins a tres vegades si l’estima, al qual ell respon: “Senyor, vós ho sabeu tot, vós sabeu que us estimo”, i és així com Crist li confia la missió de cuidar el seu ramat.

En el moment de l’homilia, el cardenal Re ha referenciat aquest passatge, contrastant amb el record del Pontífex en el seu últim diumenge a la benedicció Urbi et orbi: “Tot i la seva fragilitat i patiment final, el papa Francesc va escollir recórrer aquest camí d’entrega fins l’últim dia de la seva vida terrenal. Va seguir les petjades del seu Senyor, el bon Pastor, que va estimar les seves ovelles fins a donar la pròpia vida per elles”, expressava.

El discurs del degà del Col·legi cardenalici ha fet un recorregut per les fites o els moments que probablement molts recordarem del Pontífex, començant per l’elecció del seu nom, “una elecció programàtica i d’estil en la qual va voler projectar el seu pontificat, buscant inspirar-se en l’esperit de sant Francesc d’Assís”, subratllava.

Una homilia en què també han tingut un gran pes explicatiu els viatges apostòlics que el Papa ha realitzat al llarg del seu pontificat, fins a 47, amb una atenció especial al primer: Lampedusa, “illa símbol del drama de la migració, amb milers de persones ofegades al mar”. El record ha passat també per Lesbos i per la celebració eucarística a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

Va ser ell mateix qui va incorporar tres noves invocacions a les lletanies del Rosari: “Mare de la misericòrdia”, “Mare de l’esperança” i “Consol dels migrants” —un gest que podria semblar discret, però que en la pràctica cristiana del Rosari és profundament significatiu, i aclareix la importància que dona Francesc als migrants. El cardenal Re ha volgut subratllar especialment el viatge apostòlic a l’Iraq l’any 2021, realitzat desafiant “tot risc”, i que “va ser un bàlsam per a les ferides obertes de la població iraquiana que havia patit per l’obra inhumana de l’ISIS”.

Ara bé, de tota l’homilia, un dels moments destacables per la reacció que ha provocat en les persones presents ha estat quan s’han dit aquestes paraules: “el papa Francesc va elevar incessantment la seva veu implorant la pau” i “la guerra sempre deixa el món pitjor de com era abans”, dues frases que tots els fidels presents han aplaudit i que han pres un gran pes tenint en compte que gran part dels líders polítics i caps d’Estat estaven escoltant-les.

Giovanni Battista Re

“La guerra sempre deixa el món pitjor de com era abans”

Finalment, la cita que ha culminat el discurs del cardenal ha estat: “Papa Francesc, ara et demanem a tu que preguis per nosaltres i que des del cel beneeixis l’Església, beneeixis Roma i beneeixis el món sencer.”

Santa Maria la Major, tornar a casa

Si bé el funeral ha estat marcat pel gran caràcter de personatges destacats i la remor de gent —mantenint la sobrietat i la profunditat espiritual que l’ocasió comporta, però en la immensitat de la basílica de Sant Pere—, ha estat a Santa Maria la Major on s’ha vist l’empremta final dels desigs del Papa. A la porta, l’esperaven amb una rosa blanca un grup d’infants, pels qui sentia una estimació especial, persones d’edat avançada, o els qui s’anomena com a marginats de la societat o persones en situació de vulnerabilitat, els predilectes de Francesc, prenent l’exemple evangèlic.

A la basílica de Santa Maria la Major, entrant amb solemnitat, ha estat enterrat sota la imatge de la Salus Populi Romani, la Mare de Déu a qui sempre s’encomanava abans i després de cada viatge apostòlic. Una única una inscripció sobre la tomba: Franciscus. El protagonisme se l’emporta la reproducció de la creu pectoral del Bon Pastor de Francesc, una figura que ha inspirat tota la seva vida. Aquesta creu també ha estat reproduïda a la tomba, com a llegat visual del seu missatge: el Bon Pastor que porta l’ovella sobre les espatlles, com el mateix Francesc havia repetit en múltiples ocasions “ser pastor amb olor d’ovella”.

Al llarg del seu pontificat, Francesc ha trencat murs i ha construït ponts. Ha visitat llocs ferits pel conflicte, com el Sudan del Sud o l’Iraq, intentant portar-hi paraules de pau. A Grècia i a Lampedusa, va plorar per les vides perdudes al Mediterrani. A Terra Santa, va resar al Mur de les Lamentacions. A Cuba i als Estats Units, va intentar reobrir diàlegs tancats. Trucava cada dia a la parròquia de la Sagrada Família des del llit del Gemelli per saber com estava la gent de Gaza.

Ha convocat diversos sínodes històrics: el de la família, el de l’Amazònia, el de la sinodalitat. Ha ampliat la participació de dones i laics als organismes vaticans, ha creat nous dicasteris amb una mirada més missionera i social, i ha reformat la Cúria amb la constitució Praedicate Evangelium. A més de tot el conjunt d’encícliques, discursos o homilies que contenen un caràcter i una finesa exquisits.  

Adeu a un pontificat amb llegat

Tots recordem aquella primera imatge sortint al balcó de la basílica de Sant Pere pronunciant el famós “Pregueu per mi”, una cantarella que s’ha anat repetint al llarg del seu llegat i que tot fidel ha integrat en el seu interior. També el recordarem travessant tota la plaça Sant Pere sol, aquell 27 de març del 2020, en plena pandèmia. I el passat 26 d’abril l’hem vist sortir, per última vegada, d’aquesta mateixa plaça de Sant Pere.

Ha estat un comiat que, des del paradigma de la fe catòlica, pot resultar diferent a altres sensibilitats, perquè es tracta d’un adeu en la vida terrenal. I és que una de les grans bases solidificades, dogma de fe que es repeteix cada diumenge en el Credo, és la de la “Comunió dels Sants”: la unió espiritual de tots els cristians, vius o morts.

La dicotomia d’estar vivint la celebració de la Pasqua —tenint present que, al calendari litúrgic, el dia del funeral ha entrat dins l’octava pasqual— contrastada amb la tristesa d’un funeral, i no només això, sinó l’adeu a un pontificat. L’adeu al Pontífex dels últims 12 anys, l’adeu al Papa que, als de la meva generació, ens ha acompanyat en la nostra adolescència i joventut i que ens ha gravat tots al cor frases animant-nos a “aixecar-nos del sofà” o que, en aquesta Església, hi tenen cabuda “tots, tots, tots”. L’adeu al Pontífex que ens ha recordat que cal ser una Església sinodal, on caminem tots junts, que ha fet una crida urgent a tenir cura de la casa comuna amb la Laudato Si’, que ha posat el focus en el diàleg interreligiós i l’ecumenisme.

El llegat del papa Francesc ja veiem que hi és present, i es pot percebre amb el senzill detall de tantes metàfores o expressions que nosaltres mateixos hem integrat com a pròpies o en l’argot eclesial. Això és, “la cultura del descartament”, o el “no balconeen la vida”, és a dir, que no ens mirem la vida del balcó estant. Respira en cada jove que ha decidit aixecar-se del sofà i “armar lío”, fer enrenou, en cada religiós o consagrat que evita ser “clericalista” o en cada grup que vingui a aquesta Roma jubilar a la recerca d’esperança. I ha estat, amb el Jubileu dels Adolescents al calendari, com el papa Francesc s’ha volgut acomiadar, posant l’esperança en les futures generacions.