La publicació de revistes ha estat una constant en la tasca pastoral, vocacional i de formació que des dels seus inicis ha exercit el Seminari Conciliar de Barcelona. A banda d’aquesta tasca, les revistes també són un reflex dels valors de la societat de l’època, esdevenint així una important eina d’anàlisi sociològica i cultural. Una d’aquestes revistes fou Ángeles del Seminario (a partir del número 67 aparegué amb el títol Ángeles del Seminario: Órgano de la obra de las vocaciones sacerdotales de la Diócesis de Barcelona) Escrita en castellà, es va editar entre els anys 1941 i 1955, i tenia la peculiaritat que estava adreçada expressament a les nenes de la ciutat, amb l’objectiu d’apropar-les al Seminari i fer-les participar en les seves activitats. De fet, les noies que es subscrivien a la revista revien el nom d’Ángeles del Seminario. D’aquí el títol de la revista. Les que feien aquest pas havien de ser nenes de fins a quinze anys, i que segons llegim a la revista, “ofrecen sacrificios, oraciones y limosnas por el fin altísimo del Seminario”. Hi havia a més, una manera més intensa de participar en el les activitats del Seminari: nou d’aquestes nenes podien formar un cor angèlic i poder cantar en les celebracions litúrgiques.

Pel que fa a l’aspecte físic de la revista, aquesta variava sempre d’entre dues a quatre pàgines; els textos eren sempre curts, accessibles i amb una llenguatge comprensible i adaptat al públic al qual es dirigia. Respecte el contingut, sempre amb abundants il·lustracions, s’hi poden trobar passatges de la Bíblia, historietes de la vida quotidiana amb una finalitat clarament moralitzant i adoctrinadora, concursos literaris, i especialment campanyes Pro-Seminari, que tenien com a objectiu recol·lectar ajudes econòmiques per al Seminari.