Les múltiples ONG que existeixen a Catalunya necessiten recursos materials i humans per poder tirar endavant els seus projectes. El Banc de Recursos, format per un bon equip de voluntaris dirigit pel jesuïta Jesús Lanao, posa en contacte empreses que es volen desprendre de material en bon estat que ja no fan servir amb ONG que el necessiten. Juntament amb la reutilització, el Banc de Recursos també treballa en la formació de tècnics, per tal que els usuaris que rebin el material l’aprenguin a fer servir.

El Bancs de Recursos va néixer a mitjan anys noranta, un moment de florida de les ONG.
Sí, encara que la nostra entitat no és fruit d’un gran estudi sociològic sinó d’una simple constatació de la realitat. L’any 1995 un amic que era educador en un centre de menors es va trobar que li faltava material i equipaments per poder fer tallers amb els joves. En aquell moment no va poder obtenir res de l’administració i es va adreçar a diverses empreses per si els sobraven excedents. Per sorpresa seva no només li van dir que sí, sinó que li van donar un allau de material, molt més del que li calia. Es tractava sobretot d’equips informàtics, que en poc temps havien quedat obsolets i que les empreses haurien llançat. Per tal que algú pogués aprofitar tot el material sobrant va contactar amb mi per si als jesuïtes ens podia interessar per als nostres centres i escoles de països com Bolívia, el Txad o l’Índia.

I llavors es va crear el Banc de Recursos…
Encara no del tot, perquè els primers enviaments els vam fer des d’Intermón. Però aviat vam veure que era millor constituir una entitat nova específica per a aquesta activitat, i així va ser com al cap de tres anys va néixer el Banc de Recursos. L’objectiu era reutilitzar tot el material en bon estat que poguéssim obtenir per mitjà de donacions d’empreses perquè se’n beneficiessin els qui ho necessitaven. Així una part dels equipaments els destinem a projectes propis que tenim a l’entitat, encara que majoritàriament tenen com a destinatàries altres ONG petites que necessiten material per als seus projectes o bé per als locals i oficines on treballen.

A part dels recursos materials, també posen l’èmfasi en els rescursos humans.
És clar. Des del principi vam començar a reunir i enviar sobretot equipaments sanitaris per a hospitals i maquinària agrícola, però aviat va quedar clar que amb el material no sempre n’hi havia prou. La formació és clau. Per exemple, si una ONG demana tractors per a una zona agrícola, prèviament parlem amb l’entitat per tenir en compte la mena de terra d’aquella zona, els conreus que hi ha o l’extensió de les finques, per veure si realment els tractors són el més adequat per a aquell lloc. Després, a part de la maquinària els facilitem voluntaris que els ensenyen com s’ha de fer anar i com s’ha de mantenir. Cal previsió i tenir en compte tots aquests aspectes per no gastar en va.

Cal un bon coneixement del terreny.
Tant és així que durant un temps també vam fer de consultoria per a ONG molt petites sorgides de manera espontània que volien enviar material a països del tercer món. Els assessoràvem per veure el material que es necessitava o el pressupost amb què es comptava. En molts casos s’arribava a la conlusió que el més senzill era que es fes un enviament de diners i que els destinataris l’invertissin en el que més necessitaven.
A l’hora de fer enviaments de material també cal tenir molt en compte els circuits comercials interns del país i respectar-los per no fer la competència a les petites empreses locals. Es tractar de fer-hi arribar allò que no poden adquirir fàcilment. És per aquest motiu que no solem enviar roba, perquè és més fàcil d’aconseguir que altres productes.

Com ha afectat la crisi econòmica a l’activitat del Banc de Recursos?
Hem notat un canvi substancial en els darrers temps. Si fa cinc o sis anys el 80% de les donacions anaven al sud i la resta es quedaven a casa nostra, ara passa justament a la inversa. Amb la crisi, les ONG reben moltes menys ajudes de l’administració i ja no es poden fer càrrec dels costos d’enviament. I d’altra banda, com tothom pot constatar, aquí han augmentat moltíssim les necessitats. Continuem, doncs, amb el nostre servei, però han canviat els destinataris.

La seva és una entitat que funciona amb voluntaris.
La gran majoria de treballadors són voluntaris, perquè som un banc de recursos materials però també humans. Els nostres voluntaris són persones que dediquen el seu temps a ajudar els altres, persones que potser ja estan jubilades, i que tenen una experiència i uns coneixements molt valuosos. Actualment tenim una trentena de voluntaris a Barcelona, més els que es troben a les delegacions que tenim a la resta de Catalunya, sobretot a Lleida, on gestionem sobretot maquinària agrícola.
També tenim un patronat format per persones vinculades al món empresarial, universitari o cooperatiu, com ara Intermón-Oxfam, Esade, el Col·legi d’Enginyers, l’IQS… Entre tots formem un equip que treballem per sensibilitzar la societat, les escoles i sobretot les empreses.