Amb motiu del 8M, el Dia Internacional de les Dones, la Coordinadora catalana de dones creients i feministes Alcem la Veu fa públiques les seves reivindicacions per una major igualtat i corresponsabilitat dins de l’Església catòlica.
En una entrevista a Ràdio Estel, Noemí Ubach, membre del col·lectiu Alcem la Veu, ha explicat quins podrien ser els avenços que es podrien fer en el pontificat de Lleó XIV: “El que es podria fer en aquest pontificat és nomenar dones en càrrecs de responsabilitat efectiva, amb veu i vot. Per exemple, als seminaris, perquè els seminaristes s’acostumin a veure, escoltar i dialogar amb formadores, o que les dones estiguin presents en diferents comissions del bisbat i que tinguin vot i veu. Ens hem d’acostumar tots plegats a veure dones prenent decisions a les parròquies, per exemple, que se’ns vegi, que se’n parli, a les misses, a les pregàries, per exemple, que cada diumenge hi hagués una pregària sobre la necessitat que té l’Església d’acollir aquest clam de les dones.”
L’1 de març passat Alcem la Veu va convocar un acte reivindicatiu a la porta de la Catedral de Barcelona, on van presentar una manifest i van fer una representació artística partint de la frase Aquest és el meu cos per denunciar els dos arquetips de dona imposats històricament per l’Església catòlica: el basat en Maria, pura, santa i silenciosa, i el de l’Eva pecadora i luxuriosa. Alcem la Veu reivindica la pluralitat i la diversitat de les dones a l’Església, que no s’ajusta a uns estereotips imposats.
“El que volem reivindicar amb aquesta frase, Aquest és el meu cos, és la dignitat plena dels cossos també de les dones, perquè precisament pel nostre cos hem estat relegades a un paper secundari i s’ha exercit una violència enorme també sobre els nostres cossos”, exposa Noemí Ubach. I prossegueix dient: “El que entenem és que la divinitat s’encarna en Jesús, cosa que vol dir que s’encarna en una persona. Això és l’essencial. El fet que aquesta persona sigui home o dona és secundari. Per tant, que Déu s’encarni en una persona dignifica els cossos de tothom, en el sentit que el cos és un lloc sagrat, que no es pot violentar.”
Per sisè any consecutiu Alcem la Veu s’ha sumat als actes de març amb una convocatòria pròpia per denunciar les discriminacions i la vulneració dels drets a les dones dins l’Església catòlica, i per reivindicar la feina de les dones que des de fa anys lluiten des de dins per canviar la institució.
Alcem la Veu denuncia la poca presència en càrrecs de responsabilitat a les diòcesis catalanes. Reconeixen que hi ha un camí encetat, però que consideren totalment insuficient. A la diòcesi de Barcelona només el 23% d’aquests espais són ocupats per dones i no hi ha cap dona responsable de parròquia. En temes de formació, no hi ha cap professora estable a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) no arriben a un 25% i als seminaris no es compta amb elles.
La Coordinadora Dones Creients Alcem la Veu estem en relació amb els col·lectius Alcem la Veu d’Alacant, Ciutadella i València, i Revuelta de Mujeres en la Iglesia d’Almeria, Antequera, Badajoz, Bilbao, Burgos, Cabra, Cadis, Còrdova, Donostia, Granada, Huelva, Osca, Iruña, Jaén, Las Palmas, Lleó, Logronyo, Lugo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Salamanca, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife, Valladolid, Vigo, Vitòria-Gasteiz i Saragossa.
