La solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat d’enguany té una connotació molt especial en l’escaiença de la celebració del mil·lenari de la vida monàstica, seguint la regla de sant Benet, a la muntanya santa.
Són mil anys de presència ininterrompuda i de fidelitat a una terra —els benedictins tenen el vot de l’estabilitat monàstica—, des d’on la irradiació de la devoció a la Moreneta s’ha projectat arreu del món de la mà de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
Els dies forts de la festa, el 26 i 27 d’abril, molts fidels pujaran a Montserrat per viure els diferents actes litúrgics i culturals. Destaca la sortida en processó de la imatge, un fet que encara no s’havia vist en aquest segle XXI.
Però al llarg el curs, i no només en el mil·lenari, és tradició arrelada de parròquies i comunitats cristianes pujar en romiatge a venerar la Moreneta i compartir una jornada de devoció així com de comunió, germanor i companyonia. Peregrinar a Montserrat forma part de les activitats anuals de moltes comunitats cristianes. Una cita ineludible amb la patrona de les diòcesis catalanes.
Avui, quan ressonen tants missatges de rebuig a l’altre, Montserrat posa en pràctica la indicació de Pau VI d’acollir tothom: “Recibitte tutti.” “Acollir”, com va dir el pare abat Manel Gasch en una entrevista que vam publicar el 5 de setembre passat, “vol dir respectar i integrar”. I aquí els monestirs sens dubte que tenen un gran paper a fer.
